Teorema de Carnot (termodinàmica)
From Wikipedia, the free encyclopedia
En termodinàmica, el teorema de Carnot o regla de Carnot és un principi que especifica límits en l'eficiència màxima que es pot obtenir en una màquina tèrmica que només depèn de la diferència entre els reservoris de temperatura de calor i de fred. El principi es va desenvolupar l'any 1824.
El teorema de Carnot estableix:
- Totes les màquines tèrmiques irreversibles entre dos reservoris de calor són menys eficients que una màquina de Carnot operant entre els mateixos reservoris.
- Totes les màquines tèrmiques reversibles entre dos reservoris de calor són igualment eficients que una màquina de Carnot que operi entre els mateixos reservoris.
La fórmula d'aquesta eficiència màxima és
on TC és la temperatura absoluta del reservori fred, TH és la temperatura absoluta del reservori calent i l'eficiència és la raó del treball donat per la màquina del reservori calent.
Basant-se en la termodinàmica moderna el teorema de Carnot és el resultat de la segona llei de la termodinàmica.[1]