Teories de la conspiració dels aterratges lunars del Programa Apollo
acusacions de conspiració en els aterratges lunars del Programa Apol·lo / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les acusacions de conspiració en els aterratges lunars del Programa Apollo constitueixen una teoria de la conspiració que afirma que els aterratges lunars del programa Apollo mai tingueren lloc, sinó que foren falsificats per la NASA.
Els proponents tenen com a principals justificacions les controvèrsies sorgides per algunes fotografies i el context de la Guerra Freda en el que es produïren els aterratges lunars. No obstant, científics, tècnics i interessats en la història de l'exploració espacial han donat explicacions racionals a les controvèrsies, de manera que rebutgen aquestes afirmacions classificant-les d'infundades i de no posseir cap rigor científic.[1]
Aquesta creença afirma que els aterratges lunars de l'Apollo 11 del 21 de juliol de 1969 i les següents missions Apollo mai van tenir lloc, sinó que foren filmades a la Terra. La idea adquirí bastant popularitat després d'estrenar-se la pel·lícula de ciència-ficció Capricorn One,[2] que mostra a la NASA intentant falsificar un aterratge al planeta Mart.
També és possible que una curta seqüència de la pel·lícula de James Bond, Diamonds Are Forever (Diamants per a l'eternitat, 1971) que mostra a Sean Connery caminant a través d'un estudi on es simulen els aterratges lunars coincideixi amb les primeres insinuacions que els aterratges lunars foren falsificats. L'any 1967, el dramaturg britànic Desmond Lowden va escriure un guió titulat The News-Benders en el qual tots els avanços tecnològics de 1945 eren simulats. El guió fou presentat el gener de 1968 i mostrava la falsificació d'un aterratge lunar amb maquetes.
En el seu llibre Un home sobre la Lluna, Andrew Chaikin menciona que en el moment de la missió de l'Apollo 8 en l'òrbita lunar en desembre de 1968, aquestes històries de conspiració circulen com rumors de fets veritables. La Societat de la Terra Plana llançà una de les primeres queixes sobre la veracitat de les missions Apollo. Afirmaven que diverses de les fotografies de l'Apollo 8 amb la Lluna en primer pla i la Terra com a fons eren falses. La primera raó de la seva declaració era que no s'ajustava en la seva creença que la Terra era plana.[3][4] El primer intent d'establir-se aquestes denúncies com fets concrets fou la publicació de Bill Kaysing del llibre Mai vam anar a la Lluna (1974). També és notable la publicació de NASA Mooned America, escrit per Ralph Rene.
D'acord amb l'enquesta Gallup de 1999, prop del 6% de la població dels Estats Units tenen certs dubtes sobre la veracitat de l'arribada a la Lluna.[5][6] «Tot i que un 6% es tradueix literalment en milions de perones [...] no és inusual trobar que en una enquesta típica moltes persones estan d'acord amb qualsevol pregunta que se'ls hi faci. De manera que la millor interpretació és que aquesta teoria en particular no està àmpliament estesa».