Termoresistència
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les termoresistències o RTD (de l'anglès Resistance Temperature Detectors) són resistències el valor de les quals varia en funció de la temperatura.[1] Així, són sensors passius, ja que necessiten una alimentació. Es basen en el principi que tots els metalls tenen una resistència que depèn de la temperatura. L'augment de temperatura provoca un augment de la resistència elèctrica dels RTD. Aquest augment ve determinat per la fórmula matemàtica:
on:
- R és la resistència a una temperatura de T °C
- R0 és la resistència a 0 °C
- T és la temperatura
Els sensors RTD (Resistance Temperature Detector), basats en un conductor de platí, or, plata, coure, niquel, tungstè o altres metalls, s'utilitzen per mesurar temperatures per contacte o immersió, i en especial per a un rang de temperatures elevades, linealitat i estabilitat; on no es poden utilitzar semiconductors o altres materials sensibles. perquè tenen un bon rang. El seu funcionament està basats en el fet que en un metall, quan puja la temperatura, augmenta la resistència elèctrica.
Hi ha diversos models matemàtics per al càlcul de les RTD, com ara el model linealitzat Rt=Rº(1+αT), encara que el més precís és l'equació Callendar-Van Dusen.