El Padrí
pel·lícula de 1972 dirigida per Francis Ford Coppola / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Padrí (anglès: The Godfather)[2] és una pel·lícula de gàngsters èpica nord-americana de 1972[3] dirigida per Francis Ford Coppola, que va coescriure el guió amb Mario Puzo, basat en la novel·la homònima més venuda de Puzo de 1969. La pel·lícula és protagonitzada perMarlon Brando, Al Pacino, James Caan, Richard Castellano, Robert Duvall, Sterling Hayden, John Marley, Richard Conte i Diane Keaton. És la primera entrega de la trilogia ''El Padrí'', que fa la crònica de la Família Corleone sota el patriarca Vito Corleone (Brando) de 1945 a 1955. Se centra en la transformació del seu fill petit, Michael (Pacino), de ser un membre de la família reticent amb ella i de la que es vol allunyar a ser un despietat cap de la màfia.
Paramount Pictures va obtenir els drets de la novel·la per 80.000 dòlars, abans que guanyés popularitat.[4][5] Els executius de l'estudi van tenir problemes per trobar un director; els primers candidats van rebutjar el càrrec abans que Coppola signés per dirigir la pel·lícula, però es va produir un desacord sobre el repartiment de diversos personatges, en particular, Vito (Marlon Brando) i Michael (Al Pacino). El rodatge va tenir lloc principalment a la ciutat de Nova York i a Sicília, i es va completar abans del previst. La partitura musical va ser composta principalment per Nino Rota, amb peces addicionals de Carmine Coppola.
El Padrí es va estrenar al Loew's State Theatre el 14 de març de 1972 i es va estrenar àmpliament als Estats Units el 24 de març de 1972. Va ser la pel·lícula més taquillera de 1972 , i durant un temps va ser la pel·lícula més taquillera mai feta, guanyant entre 250 i 291 milions de dòlars a taquilla. La pel·lícula va ser ben rebuda per la crítica i el públic, que va elogiar les seves actuacions, especialment les de Brando i Pacino, direcció, guió, escriptura, història, fotografia, muntatge, partitura i retrat de la màfia. El Padrí va llançar les exitoses carreres de Coppola, Pacino i altres relatius nouvinguts al repartiment i a la tripulació. A la 45a edició dels Premis de l'Acadèmia, la pel·lícula va guanyar la millor pel·lícula, Millor actor (Brando) i Millor guió adaptat (per Puzo i Coppola). A més, les altres set nominacions a l'Oscar van incloure Pacino, Caan i Duvall, tots al millor actor secundari i Coppola al millor director.
El Padrí és considerada com una de les pel·lícules més grans i influents mai fetes, així com una fita del gènere de gàngsters.[6] Va ser seleccionada per a la seva conservació al National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units l'any 1990, sent considerada "culturalment, històricament o estèticament significativa" i està classificada com la segona millor pel·lícula del cinema americà (darrere de Citizen Kane) per l'American Film Institute. El van seguir les seqüeles El Padrí II (1974) i El Padrí III (1990). Ha estat doblada tant al català central com al valencià.[7][8]
El 1945, el don de la família Corleone de Nova York, Vito Corleone, escolta les peticions durant el casament de la seva filla Connie amb Carlo. El fill petit de Vito , Michael, un antic Marine condecorat per la seva lluita en la Segona Guerra Mundial que fins ara s'ha mantingut al marge del negoci familiar, presenta la seva xicota, Kay Adams, a la seva família a la recepció. Johnny Fontane, un cantant popular i fillol de Vito, demana l'ajuda de Vito per aconseguir un paper al cinema. Vito envia el seu consigliere, Tom Hagen, per persuadir el president de l'estudi Jack Woltz d'oferir a Johnny el paper. Woltz rebutja la petició d'Hagen al principi, però aviat ho compleix després de trobar el cap tallat del seu preuat cavall de carreres al seu llit.
Quan s'acosta Nadal, el baró de la droga Sollozzo demana a Vito que inverteixi en el seu negoci de narcòtics i per protecció de la policia. Vito declina, citant que la participació en narcòtics alienaria les seves connexions polítiques. Sospitós de l'associació de Sollozzo amb la família criminal Tattaglia, Vito envia el seu executor Luca Brasi als Tattaglia en una missió d'espionatge. Brasi és assassinat durant la reunió inicial. Més tard, els encarregats de l'execució atempten contra en Vito i coaccionen Hagen a una reunió. Amb en Sonny, el primogènit de Vito ara al comandament, Sollozzo pressiona Hagen perquè convèncer en Sonny perquè accepti l'acord dels narcòtics. Vito sobreviu al tiroteig i és visitat a l'hospital per Michael, que el troba desprotegit després de la policia de Nova York els oficials de la nòmina de Sollozzo van eliminar els guàrdies de Vito. Michael frustra l'atemptat contra la vida del seu pare, però és colpejat pel corrupte capità de policia Mark McCluskey. Després de l'intent del cop a l'hospital, Sonny reacciona amb un cop contra Bruno Tattaglia. Sollozzo i McCluskey demanen reunir-se amb Michael i resoldre la disputa. Michael fingeix interès i accepta reunir-se, però trama un pla amb Sonny el capo Corleone Clemenza per matar-los i fugir i amagar-se. Michael coneix Sollozzo i McCluskey en un restaurant del Bronx; després de recuperar una pistola plantada al bany per Clemenza, mata ambdós homes a trets.
Malgrat la repressió de les autoritats per l'assassinat d'un capità de policia, les Cinc Famílies esclaten en una guerra oberta. Michael es refugia a Sicília i Fredo, el segon fill de Vito, és acollit per Moe Greene a Las Vegas. Sonny ataca públicament i amenaça Carlo per haver abusat físicament de la Connie. Quan torna a abusar d'ella, Sonny s'accelera a casa seva, però és emboscat i assassinat per gàngsters en un peatge de l'autopista. A Sicília, Michael coneix i es casa amb una dona local, Apol·lonia , però ella és assassinada poc després per un cotxe bomba destinat per a ell.
Devastat per la mort d'en Sonny i cansat de la guerra, Vito estableix una reunió amb les Cinc Famílies. Els assegura que retirarà la seva oposició al seu negoci de narcòtics i renunciarà a venjar l'assassinat de Sonny. Amb la seva seguretat garantida, Michael torna a casa per entrar al negoci familiar i casar-se amb Kay. Kay dóna a llum dos fills a principis dels anys cinquanta. Amb el seu pare a prop del final de la seva vida i Fredo no apte per dirigir, Michael assumeix el càrrec de cap de la família Corleone. Vito revela a Michael que era Don Barzini qui va ordenar el cop a Sonny i li adverteix que Barzini intentaria matar-lo en una reunió organitzada per un traïdor capo Corleone. Amb el suport de Vito, Michael relega Hagen a la gestió d'operacions a Las Vegas, ja que no és un "consigliere de guerra". Michael viatja a Las Vegas per comprar la participació de Greene als casinos de la família i està consternat en veure que Fredo és més lleial a Greene que a la seva pròpia família.
El 1955, Vito mor d'un atac de cor mentre jugava amb el fill de Michael, Anthony. Al funeral de Vito, Tessio demana a Michael que es reuneixi amb Barzini, assenyalant la seva traïció. La reunió està programada per al mateix dia del bateig del nadó de Connie. Mentre Michael es troba a l'altar com a padrí del nen, els sicaris dels Corleone assassinen els dons de les Cinc Famílies i a Greene, i Tessio és executat per la seva traïció. Michael extreu la confessió de Carlo que participà en l'assassinat de Sonny. Assegura a Carlo que és exiliat, no assassinat, abans que Clemenza estranguli a Carlo. Connie s'enfronta a Michael sobre la mort de Carlo mentre Kay és a l'habitació. Quan Kay li pregunta a Michael si la Connie està dient la veritat, se sent alleujada quan ell ho nega. Quan ella se'n va, els capos entren a l'oficina i reverencien a Michael com "Don Corleone". La imatge final de la pel·lícula mostra a Kay mirant espantada la porta que es tanca. .[9]
Actor | Personatge | Doblatge al català central[7] | Doblatge al valencià[8] |
---|---|---|---|
Marlon Brando | Don Vito Corleone | Ricard Solans | Juli Mira |
Al Pacino | Michael Corleone | Pep Torrents | José Luis Valero |
James Caan | Santino «Sonny» Corleone | Jesús Ferrer | Josep Manel Casany |
Richard Castellano | Peter Clemenza | Josep Maria Ullod | |
Robert Duvall | Tom Hagen | Ernest Aura | Edu Borja |
Diane Keaton | Kay Adams-Corleone | Maifé Gil | Marina Viñals |
John Cazale | Frederico «Fredo» Corleone | Carles Sales | |
Talia Shire | Constanzia «Connie» Corleone | Montse Miralles | Xus Romero |
Abe Vigoda | Salvatore Tessio | Pepe Mediavilla | |
Al Lettieri | Virgil «The Turk» Sollozzo | Jaume Comas | Sergio Capelo |
Gianni Russo | Carlo Rizzi | Pep Anton Muñoz | Enric Puig |
Sterling Hayden | Capità McCluskey | Manuel Lázaro | |
Lenny Montana | Luca Brasi | Joan Crosas | Felip Bau |
Richard Conte | Emilio Barzini | Isidro Sola | |
Al Martino | Johnny Fontane | Jordi Royo | César Lechiguero |
John Marley | Jack Woltz | Ramon Puig | |
Alex Rocco | Moe Greene | Joan Carles Gustems | |
Morgana King | Carmela Corleone | Glòria Roig | |
Corrado Gaipa | Don Tommasino | ||
Franco Citti | Calò | ||
Johnny Martino | Paulie Gatto | Adrià Frias | |
Victor Rendina | Philip Tattaglia | Felip Peña | |
Tony Giorgio | Bruno Tattaglia | Eduard Elias | |
Simonetta Stefanelli | Apollonia Vitelli-Corleone | ||
Louis Guss | Don Zaluchi | ||
Tom Rosqui | Rocco Lampone | ||
Joe Spinell | Willi Cicci | ||
Richard Bright | Al Neri | ||
Julie Gregg | Sandra Corleone | ||
Jeannie Linero | Lucy Mancini | ||
Sofia Coppola | Michael Francis Rizzi | ||
Salvatore Corsitto | Bonasera | Enric Arredondo | Aurelio Delgado |
Vito Scotti | Nazorine | Eduard Lluís Muntada | |
Gabriele Torrei | Enzo.[10][11] | Albert Mieza | |