Thor
déu germànic del martell / From Wikipedia, the free encyclopedia
Segons la mitologia escandinava, Thor, o millor encara Tor[1] (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època vikinga tardana. La majoria dels mites germànics el mencionen o se centren en les seves fites i a les narracions i de les Eddes fa el paper de protector del Midgard, el món dels homes.
 |
Per al superheroi homònim, vegeu Thor (Marvel) |
  | |
| Tipus | deïtat nòrdica déu del tro |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Edda poètica i Edda prosaica |
| Mitologia | mitologia nòrdica |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Jarnsaxa i Sif |
| Mare | Jörð |
| Pare | Odin |
| Fills | Þrúðr, Móði (en)  i Magni (en) |
| Germans | Meili, Vídar, Bragi, Bàlder, Hödr, Hermóðr i Vali |
| Altres | |
| Membre de | Aesir |
| Part de | mitologia nòrdica |
| Equivalent | Perun, Zeus, Júpiter i Taranis |
| Propietari de | Mjolnir |
La seva arma és un martell que es llança, anomenat Mjölnir, del qual es feren còpies com a amulet que després es convertiren en un símbol pagà que desafiava la cristianització d'Escandinàvia.[2]
Durant el procés de cristianització, i un cop finalitzat, la figura de Thor fou demonitzada per la creixent influència de missioners cristians. Després que el cristianisme cristal·litzés, el seu culte va quedar com a residu de forma clandestina principalment en àrees rurals, i àdhuc va sobreviure fins a temps moderns com a part del folklore germànic.