Tirisiti
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Tirisiti és un muntatge teatral amb titelles que es representa en la ciutat d'Alcoi (l'Alcoià). Va ser declarat Bé Immaterial d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana l'any 2002[1] i va rebre la Distinció de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural l'any 2004.[2][3]
| ||||
Tipus | indret històric obra literària | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Patrimoni Cultural de la província d'Alacant | |||
Localització | Alcoi | |||
Estat | Espanya | |||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | castellà | |||
Patrimoni cultural | ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 12 desembre 2002 | |||
Identificador | RI-54-0000152 | |||
La tradició betlemística alcoiana data del segle xix,[4] i en concret la figura de Tiristi data de 1910.[5] El Betlem de Tirisiti, que és el seu nom complet, es representa a Alcoi en Nadal, amb un format menut, mesclant elements populars alcoians (com el torero Clásico) amb altres del naixement de Jesús, l'arribada dels Reis Mags o la celebració de les festes de Moros i Cristians, tan característics del lloc.[4]
Els titelles són del tipus anomenat "de peu i vareta". Això vol dir que els titelles, muntats sobre unes varetes metàl·liques verticals,[6] es mouen per un entramat de guies o carrils que connecten els diversos elements escènics.[1][6][7] Aquesta manipulació característica, amb menys incidència que altres modalitats de titella com la titella de fil o marioneta, és un dels factors que aporten major interès al Betlem.[7] La persona o titellaire que representa el principal personatge parla amb una llengüeta metàl·lica en la boca, i per això quan apareix anomenant a Tereseta, el que se sent és Tirisiti, donant nom al personatge principal i a la representació.[6]
Durant anys es va representar en un barracó especialment habilitat, encara que des del 2006 ha passat al Teatre Principal. Aquest canvi va contribuir a quadruplicar l'assistència en deu anys.[8] El públic es compta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del Nadal anterior, obligant a anticipar les representacions fins als primers dies de desembre.