From Wikipedia, the free encyclopedia
La flama olímpica o foc olímpic és un dels símbols dels Jocs Olímpics, i evoca la llegenda de Prometeu, que hauria robat el foc a Zeus per lliurar-lo als mortals. Durant la celebració dels Jocs Olímpics de l'antigor, a Olímpia, es mantenia encès un foc que cremava mentre duressin les competicions, sent aquesta tradició reintroduïda als Jocs Olímpics d'Estiu 1928 celebrats a Amsterdam. En els Jocs Olímpics d'Estiu 1936 es va realitzar per primera vegada una marxa d'atletes per a transportar una torxa amb la flama, des de les ruïnes del temple d'Hera d'Olímpia fins a l'Estadi Olímpic de Berlín.
En l'antigor el foc era considerat sagrat per molts pobles, incloent els grecs que tenien una llegenda segons la qual el foc hauria estat lliurat als mortals per Prometeu, el qual l'havia robat de Zeus. A causa de la importància del foc, en molts temples es mantenien les flames enceses permanentment. Aquest era el cas, per exemple, del temple d'Hera de la ciutat d'Olímpia.
La tradició de mantenir un foc encès durant els Jocs Olímpics de l'antigor es remunta a l'antiguitat, quan s'efectuaven sacrificis en honor de Zeus. En aquestes cerimònies, els sacerdots encenien una torxa i l'atleta que vencés una carrera fins al lloc on es trobaven els sacerdots tindria el privilegi de transportar la torxa per a encendre l'altar del sacrifici. El foc era llavors mantingut encès durant els Jocs com homenatge a Zeus.
En els Jocs Olímpics de 1928 realitzats a la ciutat d'Amsterdam, l'arquitecte neerlandès Jan Wils va incloure en el dibuix de l'estadi olímpic una torre i va tenir la idea d'encendre en ella una flama durant els jocs. En la cerimònia d'obertura, celebrada el 28 de juliol de 1928, un empleat de l'empresa elèctrica d'Amsterdam va encendre per primera vegada la flama dels Jocs Olímpics de l'era moderna en la torre anomenada Marathontower.
Quatre anys més tard, en els Jocs Olímpics de 1932 realitzats a Los Angeles es va tornar a encendre una flama durant els Jocs. Durant la cerimònia de clausura es va llegir una cita de Pierre de Coubertin que deia: "Que la Torxa Olímpica segueixi el seu curs a través dels temps per al bé de la humanitat cada vegada més ardent, animosa i pura"
El 1936, en els Jocs Olímpics de Berlín, Carl Diem va concebre la cerimònia del transport de la flama Olímpica des dels orígens de realització dels Jocs a Olímpia (Grècia) fins a l'estadi on es realitzaven els Jocs. Más de 3000 atletes van realitzar una carrera per a transportar la torxa de Grècia a Alemanya, on el corredor Fritz Schilgen va encendre la flama en la cerimònia d'obertura l'1 d'agost. La carrera de la torxa passaria a formar part dels Jocs Olímpics, tradició que continua vigent.[1]
També en els Jocs Olímpics d'Hivern, la flama Olímpica va cremar en els Jocs Olímpics de Garmisch-Partenkirchen 1936 i Sankt-Moritz 1948, però la primera carrera de la torxa va tenir lloc en els Jocs Olímpics d'Oslo 1952. En aquesta ocasió, però, el foc no va ser encès a la ciutat d'Olímpia sinó que va ser fet a Morgedal (Noruega), en la xemeneia de la casa de Sondre Norheim, un dels pioners en l'esport de l'esquí. Va ser també aquí que va ser encès el foc en els Jocs Olímpics de Squaw Valley 1960 i Lillehammer 1994. Excepte aquests anys i en els Jocs Olímpics de Melbourne 1956, any que va ser encesa a Roma, en tots els altres Jocs d'hivern la flama va ser encesa a Olímpia.
Uns mesos abans de cada realització dels Jocs Olímpics (la data exacta varia d'acord amb la durada del recorregut fins a l'estadi Olímpic), la flama és encesa a Olímpia (Grècia), davant mateix de les ruïnes del temple d'Hera, en una cerimònia que pretén tornar a viure el mètode usat en l'antiguitat i que es destinava a garantir la puresa de la flama: actrius que representen sacerdotesses d'Hera col·loquen una torxa en la concavitat d'un mirall parabòlic que concentra els raigs del sol que, com en l'antiguitat, encén la flama que marcarà l'inici d'una realització més dels Jocs.
De seguida, la flama és transferida cap a una urna que és duta fins al lloc de l'estadi antic. Aquí la flama es fa servir per a encendre la torxa olímpica, transportada per l'atleta que farà el primer recorregut del viatge, i que conduirà la flama al llarg del recorregut fins a l'estadi on es realitzin els Jocs.
Com a prevenció, uns dies abans s'encén una flama, usant el mateix mètode, que llavors es manté encesa per a ser usada si el cel està ennuvolat el dia de la cerimònia. Per als Jocs Olímpics d'hivern el procediment és semblant, excepte que el pas de la flama al primer corredor es fa davant el monument en homenatge a Pierre de Coubertin.
Al llarg del temps es va mantenir la tradició de transportar la torxa Olímpica amb una carrera d'atletes, però en certes ocasions es van utilitzar mitjans de transport especials, per motius de necessitat o d'espectacularitat.
La flama Olímpica va viatjar amb vaixell per primera vegada per a travessar el Canal de la Mànega el 1948 i va viatjar en avió quan va ser transportada cap a Hèlsinki el 1952. A causa de les restrictives lleis de quarantena en vigor a Austràlia, en els Jocs Olímpics de Melbourne 1956 els esdeveniments d'equitació es van realitzar separadament i la torxa olímpica va ser transportada a cavall en el seu recorregut fins a Estocolm, on es van realitzar les proves eqüestres.
El 1976 es van utilitzar mitjans espectaculars per a transportar la flama. El foc va ser transformat en un impuls elèctric que va ser enviat des d'Atenes, via satèl·lit, fins al Canadà, on va ser tornat a encendre mitjançant un llamp làser. El 2000 la torxa va ser transportada sota l'aigua per bussejadors prop de la Gran Barrera de Corall. Altres mitjans de transport fora del comú han inclòs la utilització de canoes, camells i l'avió supersònic Concorde.
És tradicional fer l'encesa del peveter de la flama olímpica durant la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'una forma original i espectacular, sent l'últim rellevista i/o l'encarregat d'encendre el peveter un atleta en actiu o retirat de renom internacional. Així Paavo Nurmi es convertí en el primer atelta de renom que va encendre el peveter en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 a Hèlsinki. La primera dona a rebre aquest honor fou Enriqueta Basilio en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 a Ciutat de Mèxic.
En algunes ocasions les persones escollides no són atletes famosos però representen els ideals olímpics, així el corredor japonès Yoshinori Sakai, nascut el 6 d'agost de 1945 a Hiroshima, fou l'encarregat d'encendre la flama olímpica en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 a Tòquio. Així mateix en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 de Mont-real els encarregats foren dos joves, de parla francesa i anglesa cadascú, que simbolitzaven la unió del país.
Encarregats de fer l'encesa del peveter:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.