Tour de França de 2008
From Wikipedia, the free encyclopedia
La 95a edició del Tour de França es va disputar entre el 5 i el 27 de juliol de 2008. Amb un recorregut repartit en 21 etapes i 3.554 km, aquesta edició es caracteritzà per l'absència del pròleg com a etapa inicial i la supressió de les bonificacions a l'arribada de cada etapa.
| |||
Detalls de la cursa | |||
Cursa | 95. Tour de França | ||
Etapes | 21 | ||
Dates | 5 – 27 de juliol de 2008 | ||
Distància | 3.558,5 km | ||
Països | França Itàlia | ||
Sortida | Brest | ||
Arribada | París | ||
Equips | 20 | ||
Inscrits | 180 | ||
Finalitzen | 145 | ||
Velocitat mitjana | 40,492 km/h | ||
Palmarès | |||
Vencedor | Carlos Sastre Candil (CSC Saxo Bank) | ||
Segon | Cadel Evans (Silence-Lotto) | ||
Tercer | Denís Ménxov (Rabobank) | ||
Punts | Óscar Freire Gómez (Rabobank) | ||
Muntanya | Carlos Sastre Candil (CSC Saxo Bank) | ||
Joves | Andy Schleck (CSC Saxo Bank) | ||
Combativitat | Sylvain Chavanel (Cofidis-Le Crédit par Téléphone) | ||
Equip | CSC Saxo Bank | ||
◀2007 | 2009▶ | ||
Documentació |
Les 21 etapes es repartiren de la següent manera: 2 contrarellotges individuals, 10 etapes planes, 4 etapes de mitja muntanya i 5 etapes de muntanya, sent la 17a etapa, amb final a l'Aup d'Uès, l'etapa reina d'aquesta edició.
La sortida es feu a Brest, a la Bretanya, i l'arribada tingué lloc als tradicionals Camps Elisis de París.
L'espanyol Carlos Sastre (CSC Saxo Bank) fou el vencedor final d'una edició molt oberta i igualada, en què cap ciclista sobresortí per damunt dels altres i en què la regularitat fou primordial a l'hora d'obtenir el triomf final. Sastre superà per poc menys d'un minut a un dels grans favorits pel triomf final, l'australià Cadel Evans (Silence-Lotto), segon classificat també en l'edició del 2007. El tercer classificat fou en un principi i per sorpresa, ja que en cap de les travesses entrava que l'austríac Bernhard Kohl (Gerolsteiner) acabés en aquesta plaça d'honor. A banda d'aquest 3r lloc també aconseguí el mallot de la muntanya. Mesos més tard es demostrà que s'havia dopat i va perdre aquestes places.[1][2] El tercer lloc va anar a parar al rus Denís Ménxov i la classificació de la muntanya per al mateix Sastre.
Óscar Freire (Team Visma-Lease a Bike), triple campió del món aconseguí la victòria final en la classificació per punts, sent la primera vegada en les 95 edicions celebrades del Tour de França que aquest mallot queda en poder d'un ciclista espanyol.
El luxemburguès Andy Schleck (CSC Saxo Bank) fou el primer dels joves i l'equip CSC Saxo Bank fou el clar dominador de la classificació per equips.
Un altre ciclista revelació d'aquesta edició fou el britànic Mark Cavendish (Columbia), vencedor de quatre etapes a l'esprint.
Com a aspectes negatius d'aquesta edició cal destacar els diferents casos de dòping que s'han detectat, sent el més sonat el de l'italià Riccardo Riccò i la important lesió patida per Óscar Pereiro com a conseqüència d'una caiguda patida durant el descens del Coll de l'Agnello, a la 15a etapa.