Tour de França de 2006
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Tour de França 2006 va ser el 93è Tour de França i es disputà entre l'1 i el 23 de juliol del 2006. El Tour va començar amb un pròleg a Estrasburg, a la frontera franco - alemanya, i va acabar als Camps Elisis de París. Es va recórrer una distància de 3.657 quilòmetres a una velocitat mitjana de 40,78 km/h (la tercera més ràpida de tota la història). Es van visitar cinc països a part de la mateixa França, fent que fos un dels tours més internacionals dels últims anys. Per primera vegada des del Tour de França 1999 no hi va haver contrarellotge per equips.
| |||
Detalls de la cursa | |||
Cursa | 93. Tour de França | ||
Competició | UCI ProTour 2006 | ||
Etapes | 21 | ||
Dates | 1 – 23 de juliol de 2006 | ||
Distància | 3.639 km | ||
Països | França Luxemburg Països Baixos Bèlgica Alemanya Espanya | ||
Sortida | Estrasburg | ||
Arribada | París | ||
Equips | 20 | ||
Inscrits | 176 | ||
Finalitzen | 139 | ||
Velocitat mitjana | 40,78 km/h | ||
Palmarès | |||
Vencedor | Óscar Pereiro Sio (Caisse d'Épargne-Illes Balears) | ||
Segon | Andreas Klöden (T-Mobile) | ||
Tercer | Carlos Sastre Candil (CSC) | ||
Punts | Robbie McEwen (Davitamon-Lotto) | ||
Muntanya | Michael Rasmussen (Rabobank) | ||
Joves | Damiano Cunego (Lampre-Fondital) | ||
Equip | T-Mobile | ||
◀2005 | 2007▶ | ||
Documentació |
Com altres tours dels anys 90, aquest tour va ser afectat per escàndols de dopatge. Abans del tour, molts corredors - incloent-hi els favorits Jan Ullrich i Ivan Basso - van ser exclosos del tour per la seva implicació en l'Operació Port. A més, el guanyador del tour, l'estatunidenc Floyd Landis va donar positiu per testosterona al control antidopatge de la dissetena etapa. El segon classificat, Óscar Pereiro, va demanar que se'l declarés campió de la Grande Boucle, però ell també va donar positiu, en aquest cas per salbutamol. Tanmateix, la Unió Ciclista Internacional li va donar permís per usar el salbutamol pel seu tractament de l'asma. Landis fou considerat oficialment el guanyador del tour, mentre dura el seu recurs legal. El 20 de setembre de 2007, el president de l'UCI, Pat McQuaid, assegurava que després de la decisió del tribunal d'antidopatge dels Estats Units de confirmar el positiu de Landis, es podia considerar a Pereiro guanyador oficial.[1]