substància verinosa From Wikipedia, the free encyclopedia
Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.[1] El terme va ser utilitzat per primera vegada pel químic orgànic Ludwig Brieger[2] (1849-1919), [3] derivat de la paraula toxicitat.[3]
Les toxines poden ser molècules petites, pèptids o proteïnes, capaces de causar intoxicació per contacte o absorció pels teixits biològics que interaccionen amb les macromolècules biològiques com els enzims o receptors cel·lulars. Les toxines varien de manera important en la seva toxicitat, i van des de verins menors (com el del punxó d'una abella) fins a aguts i mortals gairebé immediatament (com la toxina botulínica).
Podem distingir una classificació de toxines individuals relacionades amb la ubicació anatòmica on els seus efectes son més notables: Hemotoxines,[4][5] que provoquen la destrucció de glòbuls vermells (hemòlisi); i les Fototoxines que provoquen una fotosensibilitat perillosa.[6] A una escala més àmplia, les toxines es poden classificar com a exotoxines,[7] excretades per un organisme, o endotoxines, que s’alliberen principalment quan es trenquen pels bacteris.[8]
El terme "biotoxina" s'utilitza de vegades per confirmar explícitament l'origen biològic.[9][10] Les biotoxines es poden classificar, per exemple, en micotoxines,[11] toxines bacterianes,[12] fitotoxines[13] o toxines animals.
Les toxines produïdes pels microorganismes són importants determinants de la virulència responsables de la patogenicitat microbiana i / o de l'evasió de la resposta immune de l'hoste.[14]
Les biotoxines a la natura tenen dues funcions principals: a) depredació, com ara l'aranya, la serp, l'escorpí, les meduses i la vespa, i b) la defensa com en les abelles, formigues, tèrmits, i granotes.
Alguns dels tipus de biotoxines més conegudes són:
Cianotoxines, produïdes per cianobacteris.[15] Dinotoxines, produïdes per dinoflagel·lats,[16] Les necrotoxines causen necrosi (és a dir, la mort) a les cèl·lules que troben.[17][18] Les necrotoxines es propaguen pel torrent sanguini. En els éssers humans, els teixits de la pell i els músculs són més sensibles a les necrotoxines.[19]
Els organismes que posseeixen necrotoxines són: L'aranya reclosa marró o "esquena de violí". La majoria de serps de cascavell produeixen fosfolipasa i diverses proteases serines semblants a la tripsina.També l'escurçó bufador. La Fasciïtis necrosant (causada pel bacteri "Streptococcus pyogenes" que menja carn) produeix una toxina que forma porus.
Les neurotoxines[20] afecten principalment el sistema nerviós dels animals. El grup de neurotoxines consisteix generalment en toxines del canal iònic que interrompen la conductància del canal.[21]
Les miotoxines[22] són petits pèptids bàsics que es troben en verins de serps de cascavell i llangardaixos. Provoquen danys als teixits musculars per un mecanisme basat en el receptor no enzimàtic.[23]
Les citotoxines són tòxiques a nivell de cèl·lules individuals, sigui de manera inespecífica o només en certs tipus de cèl·lules vives.
Les enterotoxines, com les de Bacillus cereus, que causen malalties diarreiques en humans.
Molts animals i insectes utilitzen les seves toxines per a la defensa i la depredació a tot el planeta. Hem de ser conscients que fins i tot una petita quantitat de verí pot causar malalties i matar milers de persones. A causa del fet que es pot utilitzar una àmplia gamma de verins per accions terroristes, els terroristes poden tenir accés a aquestes toxines. Els terroristes que utilitzen verins actuen perillosament amb l'acció de les toxines.[24][25] Per tant, és molt important que aprenguem més sobre la Guerra Biològica i sobre com podem protegir-nos en aquestes condicions.[26][27]
Una toxina marina és un conjunt heterogeni de compostos produïts majoritàriament per algunes espècies de microalgues marines, principalment del grup dels dinoflagel·lats i diatomees. Aquests compostos suposen un risc alimentari en acumular-se en organismes marins de consum, i donen lloc a diferents quadres i graus d'intoxicació (des de símptomes lleus fins a la mort) depenent de la naturalesa de la toxina consumida, de la concentració i de les característiques del consumidor afectat.
Tradicionalment, les biotoxines marines s'han agrupat i legislat per la seva simptomatologia i per l'organisme vector mitjançant el consum del qual s'ha produït la intoxicació, si bé a mesura que es va aprofundint en el coneixement d'aquests compostos es proposen noves terminologies (per exemple, per al grup que s'anomenava toxines diarreiques actualment es proposa el terme més ampli toxines lipofíliques, dins del qual es trobarien les diarreiques, entre altres), tècniques associades, etc. Així, les biotoxines marines se solen agrupar en:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.