Tractat de Córdoba
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Tractat de Córdoba o els Tractats de Córdoba són el document que reconeix la independència del virregnat de la Nova Espanya signat a la ciutat de Córdoba, Veracruz el 24 d'agost de 1821 per Juan O'Donojú, primer i últim cap polític superior de la Nova Espanya, i Agustín de Iturbide, comandant de l'Exèrcit Trigarant, després de la Batalla d'Azcapotzalco del 19 d'agost.[1]
| ||||
Tipus | tractat de pau ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Data | 24 agost 1821 ![]() | |||
Localització | Córdoba (Mèxic) ![]() | |||
Estat | Mèxic ![]() | |||
Participant | ||||
Signatari | ||||
El text està format per disset articles que representen una extensió del Pla d'Iguala.[2] Aquest acord va ser rebutjat pel govern d'Espanya. El reconeixement de la independència mexicana esdevindria a través d'un altre acord, de 28 de desembre de 1836, el «Tractat de pau i amistat entre Mèxic i Espanya».
El tractat és el document que consumà la independència de Mèxic i establí un govern monàrquic constitucional, conegut com el Primer Imperi Mexicà. El tractat oferia la corona de l'imperi a Ferran VII d'Espanya—i així Mèxic i Espanya compartirien el mateix monarca, però amb dues Corts separades—o a algun dels infants. Si cap d'aquests acceptés la corona, llavors, les Corts Imperials designarien un emperador. En ser signat per un cap polític espanyol i un dels insurgents, és reconegut com el tractat que reconegué la independència de Mèxic.
El 27 de setembre de 1821, l'Exèrcit Trigarant, o l'Exèrcit de les Tres Garanties, entrà victoriós a la ciutat de Mèxic, i el 28 de setembre se signà l'Acta d'independència de Mèxic.