Hipertransaminasèmia
From Wikipedia, the free encyclopedia
En medicina, la presència de transaminases elevades o hipertransaminasèmia,[1] de forma comuna transaminases alanina-aminotransferasa (ALT) i aspartat-aminotransferasa (AST), pot ser un indicador de dany hepàtic.[2][3] Els rangs normals tant per ALT com per AST varien segons el gènere, l'edat i la geografia i són aproximadament de 8-40 U/L.[4] La hipertransaminasèmia lleu-moderada es refereix a nivells de fins a 250 U/L.[2] Els augments induïts per fàrmacs, com el que es troba amb l'ús d'agents antituberculosos com la isoniazida, es limiten normalment a menys de 100 U/L per ALT o AST. Les fonts musculars dels enzims, com l'exercici intens, no estan relacionades amb la funció hepàtica i poden augmentar notablement l'AST i l'ALT.[5] La insuficiència hepàtica fulminant secundària a l'hepatitis solen assolir valors tant per ALT com per AST en el rang >1000 U/L. Les transaminases elevades que persisteixen menys de sis mesos es denominen de naturalesa "aguda" i els valors que persisteixen durant sis mesos o més es denominen de naturalesa "crònica".
Tipus | canvis en els enzims hepàtics |
---|---|
Patogènesi | |
Afecta | Aminotransferasa i aspartat-aminotransferasa |
Classificació | |
CIM-11 | MA10.0 |
CIM-10 | R74.0 |
CIM-9 | 790.4 |
Recursos externs | |
UMLS CUI | C1848701 |