Transgressió
From Wikipedia, the free encyclopedia
La transgressió és un esdeveniment geològic pel qual el mar ocupa un terreny continental i desplaça la línia costanera terra endins. Aquestes inundacions (de vegades denominades ingressions) es poden produir per enfonsament de la costa o l'elevació del nivell del mar per fusió de glaceres, per ambdós alhora o per erosió costanera.[1] El moviment oposat es regressió.
Una transgressió sempre va acompanyada pel dipòsit de sediments marins sobre el territori envaït, per exemple en afavorir les fàcies carbonatades típiques de la plataforma continental sobre sediments terrígens dipositats en un ambient costaner o fluvial previ.
Durant el Cretaci, l'expansió del fons oceànic va crear una conca relativament superficial de l'Atlàntic mentre es produïa d'un aprofundiment de la conca del Pacífic. Així es va reduir la capacitat de les conques mundials oceàniques i va causar una elevació del nivell del mar al món. De resultes d'aquest ascens, els oceans van ingressar completament a través dels grans rius com el riu de la Plata, assolint la costa marina el que en l'actualitat és Victoria a la província d'Entre Ríos, a 300 km del mar actual. Igualment va ocórrer en la porció central de l'Amèrica del Nord on en va resultar el pas marí interior occidental des del golf de Mèxic fins a l'oceà Àrtic.
El procés oposat a la transgressió és la regressió, quan el nivell del mar descendeix i s'exposen terrenys abans submergits. Per exemple, durant l'època glacial del Plistocè, molta aigua va ser extreta dels oceans i emmagatzemada com a gel en banquises o sobre els continents en forma d'indlandsis i glaceres, cosa que va provocar un descens de 120 m del nivell dels oceans i exposar el pont de Beríngia, de 1.600 km entre Alaska i Àsia.
Els termes de transgressió i regressió van ser usats per Grabau el 1913, en la seva obra Principles of Stratigraphy, per denominar formacions que s'estenien més que les inferiors, en el sentit d'augment o disminució de l'extensió dels mars del passat.[2]