Transport per ferrocarril de la Ciutat del Vaticà
From Wikipedia, the free encyclopedia
El transport per ferrocarril de la Ciutat del Vaticà compta amb dos trams de 300 metres de via fèrria anomenats Ferrocarril del Vaticà (en italià Ferrovia Vaticana). Es tracta del sistema nacional de transport per ferrocarril més curt del món: compta amb una sola estació.[1] L'accés a les línies de ferrocarril italianes fou garantit pels Pactes del Laterà (1929) i els trams i l'estació foren construïts durant el regnat del papa Pius XI. L'única estació es coneix com a estació de la Ciutat del Vaticà (oficialment Città del Vaticano o Stazione Vaticana).
Estació de ferrocarril de la Ciutat del Vaticà | |||
Dades generals | |||
---|---|---|---|
Sistema | Ferrocarril de la Santa Seu | ||
Estatus | Operatiu | ||
Localització | Ciutat del Vaticà i Itàlia | ||
Terminals | Roma San Pietro 41° 53′ 47″ N, 12° 27′ 16″ E Ciutat del Vaticà 41° 54′ 04″ N, 12° 27′ 04″ E | ||
Estacions | 2 | ||
Operació | |||
Obertura | 1934 | ||
Propietari | Santa Seu | ||
Operador | Ferrovie dello Stato | ||
Característiques tècniques | |||
Longitud de la línia | 1,27 km | ||
Nombre de línies | Una | ||
Ample de via | Ample ferroviari estàndard 1.435 mm | ||
|
Gairebé tot el trànsit de trens consisteix en importació de càrrega,[2] encara que en alguna ocasió els vehicles han transportat passatgers, normalment per raons cerimonials o simbòliques.[3][4] Actualment, l'estació de la Ciutat del Vaticà no té programades rutes regulars de passatgers.