Triboluminescència
From Wikipedia, the free encyclopedia
La triboluminescència és l'emissió de llum que té lloc en algunes substàncies sotmeses a deformacions o fractures ja sigui per via mecànica o tèrmica.[1] El terme procedeix del grec τριβείν ("tribeín"; fregar o maltractar) i del llatí lumen (llum). És una propietat típica d'alguns minerals que s'exciten amb raigs ultraviolats com ara la blenda, el quars, les miques, l'aragonita, la dolomita, la baritina i el guix, entre d'altres, així com d'algunes roques com ara el marbre[1] i de múltiples substàncies químiques, tant orgàniques com inorgàniques. Segons algunes fonts, és una propietat que pot arribar a presentar fins al 50% de la matèria cristal·lina.[2]