Tribunal de Cassació de Catalunya
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Tribunal de Cassació de Catalunya fou un organisme judicial de la Generalitat de Catalunya establert per l'Estatut de Núria de 1932, segons preveia en el seu article 12.[1] Tenia «jurisdicció sobre les matèries civils i administratives la legislació exclusiva de les quals estigui atribuïda a la Generalitat» segons l'article 11 de l'Estatut de Núria.[2]
El Palau de Justícia de Barcelona, situat al Passeig de Lluís Companys (Barcelona), fou la seu del Tribunal de Cassació de Catalunya. | |
Dades | |
---|---|
Tipus | tribunal de justícia |
Història | |
Creació | 2 març 1934 |
Data de dissolució o abolició | 8 setembre 1939 |
Governança corporativa | |
Seu |
|
Així doncs, tenia jurisdicció última en dret civil i en dret administratiu pel que feia a la legislació autonòmica, així com jurisdicció completa en dret civil català. La llengua vehicular del Tribunal era el català. A diferència del Tribunal de Garanties Constitucionals de la Segona República Espanyola, no tenia competències polítiques. Tampoc tenia competència en àmbit penal perquè la Generalitat de Catalunya no hi tenia competències pròpies.