Triestí
From Wikipedia, the free encyclopedia
El triestí és el dialecte local de la llengua vèneta que es parla a la ciutat de Trieste i a la seva comarca històrica. El triestí està fortament influenciat per un substrat furlà, degut principalment a la coexistència durant el segle xviii amb el tergestí, l'antic dialecte de la ciutat que el nou triestí va arribar a substituir.
Hi ha dues hipòtesis respecte a aquesta substitució lingüística. Segons alguns autors va ser principalment deguda a la gran quantitat d'immigrants que van arribar a Trieste a partir de 1716, moment en què la ciutat és declarada port franc de l'Imperi Austrohongarès i experimenta una gran crescuda demogràfica. Segons altres autors, aquesta substitució té origen en l'ús del venecià com a llengua franca, de manera que el triestí es va començar a parlar entre mariners i pescadors, i el reemplaçament es va acabar cap a la primeria del segle xix en penetrar en la burgesia, l'últim estrat social que va utilitzar el tergestí.[1][2][3]
Més tard, cap a la fi del segle xviii i durant el segle xix, la gran quantitat d'immigrants arribats a la ciutat va produir que el dialecte incorporés mots d'altres llengües, com ara el grec, el croat o el serbi.[4][5][6] Se sap que James Joyce el va aprendre durant la seva estada a la ciutat, i es conserven les cartes que aquest va enviar a Italo Svevo en aquest dialecte.[7] Va ser l'única llengua àmpliament utilitzada a la ciutat fins a 1919, quan Trieste va incorporar-se al Regne d'Itàlia per primer cop.
El triestí actual, com la majoria dels dits dialectes d'Itàlia, ha patit una forta degradació per coexistència amb l'italià, però tot i això roman una llengua vivent, utilitzada per ua gran part de la població.
Al seu torn es creu que el triestí ha influenciat per irradiació els dialectes vènets de Gorizia i Grado, que malgrat la proximitat geogràfica amb el dialecte bisiac presenten més similituds amb el triestí.