Trifília
regió de l'Èlida a l'antiga Grècia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Trifília (en grec antic Τριϕυλία) era un districte de l'antiga Grècia situat al sud de l'Èlida i el més petit dels tres districtes d'aquest país. El país era majoritàriament muntanyós, perquè les muntanyes d'Arcàdia arribaven gairebé fins a la costa, on hi havia diverses llacunes.
Tipus | Regió geogràfica i regió històrica | ||
---|---|---|---|
Localització | |||
Entitat territorial administrativa | Grècia | ||
Al sud del riu Alfeu, que feia de frontera amb la Pisàtida, el districte central, hi havia les muntanyes de l'Ossa, o Fel·ló segons Estrabó. El riu Anigros travessava el país, i discorria entre dues altes muntanyes. La muntanya de més al nord s'anomenava Làpites, segons Pausànies (actual Smerna) amb 720 metres, i la de més al sud era el Minte, segons Estrabó (avui Alvena), amb 1223 metres. El Minte, la muntanya més alta de l'Èlida, era un dels llocs més importants del culte a Hades i la menta, l'herba d'on rebia el nom, era sagrada per Persèfone. Al sud, el riu Neda formava la frontera amb Messènia. Trifília deriva el seu nom de l'heroi epònim Trifilos, un cap de l'Arcàdia.[1]