Trompe-l'œil
tècnica artística / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un trompe-l'œil, que també es pot dir pintura d'artifici i s'ha dit també enganyalull (com a neologisme) en català,[1] és una obra pictòrica que mitjançant els recursos del clarobscur, la perspectiva i l'escorç, produeix la il·lusió òptica que es compon tant dels objectes o figures reals com amb la mateixa creació artística. La confusió dels elements del suport de l'obra amb els elements pintats esdevenen part del joc de l'artista i fan l'obra fixa i inamovible.[2]
La pintura d'artifici o trompe-l'oeil és una forma d'art il·lusionista, com ho son també les il·lusions òptiques, l'art òptic, etc.
Els artistes que han fet servir la pintura d'artifici, l'enganyalull o el trompe-l'œil són molt nombrosos. Alguns exemples il·lustres inclouen Masaccio, Luca Giordano, Tiepolo, René Magritte o Julian Beever. Les pintures d'artifici o els enganyalulls o trompe-l'œil acostumen a ser pintures murals d'accentuat realisme dissenyades amb una perspectiva de manera que, contemplades des d'un determinat punt de vista, fan creure a l'espectador que el fons es projecta més enllà del mur, del terra o del sostre (quadratura),)[3]o que les figures en sobresurten. Poden ésser interiors –que representen mobles, finestres, portes o d'altres escenes més complexes– o exteriors –aprofitant la gran superfície d'una paret mitgera, o els espais de mur entre obertures reals–. També són abundants els trompe-l'œil de menor dimensió, alguns pintats o fets de marqueteria en mobles o simulant-los –trompe-l'œil anomenats «de gabinet», «d'armari de rebost» o «d'armer»–, especialment als taulells de taula –fingint tota mena d'objectes, com a naips disposats per a una partida, làmines de cantonades corbades enrere subjectes a un fingit taulell amb puntes o agulles- amb el que s'inclouen en el gènere «quadre dintre del quadre».[2]