Tsar (Vaikunik)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Tsar (Armeni: Ծար, Tsar, Tzar o Car, àzeri Zar), és una regió històrica d'Armènia al Artsakh (Karabagh), coneguda també com a Vaikunik (o Vaiquniq). La ciutat principal portava el nom de Tsar.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Azerbaidjan | |||
Raion | Districte de Kəlbəcər | |||
Població humana | ||||
Població | 52 | |||
Geografia | ||||
Banyat per | Zarçay (en) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Fus horari | ||||
La història del Tsar es remunta al principi de l'època medieval, quan amb el nom de Karvachar era el centre administratiu de la comarca del Vaikunik a la regió de l'Artsakh. La comarca va ser coneguda com a Vaikunik o Vaiquniq fins al segle xii. Sota els turcmans va agafar el nom de Tsar. Al segle xiv la família armènia dels Dopian es va establir a la comarca i va romandre allí fins que les seves fortaleses van ser devastades per les invasions de Tamerlà. No obstant això, els senyors armenis van ser capaços de recuperar-se al segle xv amb el suport dels Kara Koyunlu, i la ciutat va esdevenir la seu principal dels prínceps de l'alt Khatchen. Als segles xvi i xvii, la ciutat va ser envoltada per una línia de muralles i altres fortificacions defensives. Fou governada per la dinastia dels khagbàkides (una branca dels siuníkides). En la dècada de 1730 i 1750, els armenis foren deportat i un gran nombre de tribus turques i kurds de l'Iran es van establir al Tsar i, posteriorment, van canviar el nom del poble. A principis del segle xix, el llogaret va ser atacada i saquejat pels exèrcits de l'Imperi Otomà. Va passar a Rússia el 1813 dins de la governació de Elisabethpol. Malgrat el seu estat ruïnós, a finals de 1890 l'erudit bisbe Makar Barkhudaryants va poder viatjar al Tsar i fotografiar les ruïnes del monestir de la Santíssima Verge (construït el 1225), les capelles dels sants Sargis i Grigor (construït el 1274) i altres monuments medievals de l'època (en gran part daten dels segles XIII i XV). Després de la revolució, va ser per un temps armènia (1917-1920), passant llavors a l'Azerbaidjan formant part de l'anomenat de la república autònoma anomenada del Kurdistan Uyezd (Kurdistan Roig 1923-1929); però després els kurds foren deportats a l'Àsia central per Stalin i fou repoblada per àzeris.
Karapetyan diu que els monuments armenis en Tsar (monestirs, esglésies i cementiris) van començar a ser destruïts pels kurds a la fi del segle xix, i que la destrucció va continuar en una escala major durant el període soviètic i, especialment, durant els anys 1940 i 1950. En particular, es va documentar que una escola aixecada a Tsar el 1950 es va construir amb pedres extretes del monestir del segle xiv Getamijo Surb Astvatsatsin (Santa Mare de Déu de la Confluència) que existia a la rodalia de Tzar: va identificar 133 tallats o fragments de pedra amb inscripcions reutilitzats dins de les parets de l'escola. El poble va caure sota el control de forces armènies el març de 1993 i incorporada a la República de Nagorno Karabakh, sent el centre del districte de Kalbajar (antic turc, el nom àzeri és: Kəlbəcər, el kurd: Kelbecer, armeni: Քարվաճառ Karvachar; el districte ara forma una part de la província de Martakert). La població àzeri i kurda va fugir i fou repoblada per armenis refugiats de la regió de Shahumyan.