Turquia
país a cavall d'Europa i Àsia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa. Turquia té frontera amb vuit estats: Bulgària al nord-oest, Grècia a l'oest, Geòrgia al nord-est, Armènia, Azerbaidjan i l'Iran a l'est, i Iraq i Síria al sud-est. Les fronteres marítimes són el mar Mediterrani al sud, el mar Egeu a l'oest i la mar Negra al nord. El mar de Màrmara i els estrets turcs separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per tant, Turquia és un estat transcontinental.[1]
Türkiye Cumhuriyeti (tr) Türkiye (tr) | |||||
Himne | İstiklâl Marşı | ||||
---|---|---|---|---|---|
Lema | «Yurtta sulh, cihanda sulh» | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | Ankara (1923–) | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 85.372.377 (2023) (108,95 hab./km²) | ||||
Llars | 26.075.365 (2022) | ||||
Idioma oficial | turc | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 783.562 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània, mar Negra, mar Egea i mar de Llevant | ||||
Punt més alt | Ararat (5.137 m) | ||||
Punt més baix | mar Negra (0 m) | ||||
Limita amb | Síria Bulgària (1923–) Grècia (1923–) Iran (1923–) Iraq (1932–) Lliga Àrab (1945–) Unió Europea (1981–) Geòrgia (1991–) Armènia (1991–) Azerbaidjan (1991–) | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 29 octubre 1923 | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | estat unitari presidencialisme | ||||
• President | Recep Tayyip Erdoğan (2014–) | ||||
Òrgan executiu | Consell de Ministres de Turquia | ||||
• President | Recep Tayyip Erdoğan (2018–) | ||||
Òrgan legislatiu | Gran Assemblea Nacional de Turquia , (Escó: 550) | ||||
Membre de | |||||
PIB nominal | 819.034.484.303 $ (2021) | ||||
Moneda | lira turca | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .tr | ||||
Prefix telefònic | +90 i +36 | ||||
Telèfon d'emergències | 112 i 177 | ||||
Codi país | TR | ||||
Codi NUTS | TR | ||||
Lloc web | turkiye.gov.tr | ||||
Atesa la seva localització estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi van existir diverses entitats polítiques des de l'edat antiga. Les tribus turques van envair el territori el segle xi. L'Imperi Otomà va començar a expandir-se a partir del segle xiv. En l'actualitat, Turquia és una república constitucional, unitària, democràtica i secular, conformada després de la caiguda de l'Imperi Otomà en la Primera Guerra Mundial. Des d'aleshores, Turquia s'ha integrat cada vegada més amb Occident i és membre de diverses organitzacions com ara el Consell d'Europa (1949), l'OTAN (1952), l'OCDE (1961), l'OSCE (1973) i el G20 (1999). Va començar les negociacions per convertir-se en membre ple de la Unió Europea el 2005, tot i que n'ha estat membre associat des de 1995. És classificada, segons algunes organitzacions, com a país desenvolupat,[2] i com a potència regional.[3]
Des de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient pels turcs, la regió va ser coneguda com a Imperi Otomà. A partir de la proclamació de la república, el país es coneix com a Turquia. El nom de Turquia, Türkiye, en turc, es divideix en dues paraules: türk, que significa 'fort' en l'antic turc, i que feia referència als habitants de Turquia o als membres d'algun dels pobles turcs,[4] una forma tardana de Tu-kin, nom donat pels xinesos als pobles que vivien al sud del massís de l'Altai de l'Àsia Central, possiblement des del 177 aC,[5] i el sufix abstracte –iye (derivat del sufix àrab –iyya, i alhora associat al sufix llatí medieval –ia en el nom Turchia, i del sufix del grec medieval –ία en Τουρκία), que significa 'propietari' o 'relacionat amb'. La primera vegada que s'utilitzà el terme Türk o Türük com a autònim fou en les inscripcions d'Orkhon dels göktürks de l'Àsia Central, al voltant del segle viii dC. La paraula catalana Turquia es deriva directament del llatí medieval Turquia.
Turquia és un estat transcontinental d'Euràsia. La Turquia asiàtica, que correspon a la península d'Anatòlia, que inclou el 97% de la superfície del país, està separada de la Turquia europea pel Bòsfor, el mar de Màrmara i els Dardanels, els quals, de forma conjunta, són l'enllaç marítim entre la mar Negra i el mar Mediterrani. La Turquia europea, que correspon a la Tràcia i la Rumèlia orientals a la península Balcànica, només representa el 3% de la superfície total de l'estat.[6] El territori de Turquia té més de 1.600 km de longitud, d'est a oest, i 800 km de nord a sud. La superfície de Turquia, incloent-hi els llacs, és de 783.562 km², dels quals només 23.764 km² són a Europa.[7] Turquia és el 37è estat més gran del món, amb una superfície similar a la suma de les superfícies del Regne Unit i de França.
La Turquia europea, al nord-oest, conforma la Tràcia oriental, i té fronteres amb Grècia i Bulgària. La Turquia asiàtica, Anatòlia —també coneguda com a l'Àsia Menor—, està formada per un altiplà central amb planes costaneres estretes, entre el Köroğlu i la serralada de l'orient del mar Negre al nord, cap a les muntanyes del Taure, al sud. L'est del país és més muntanyós, i és l'origen de diversos rius que s'estenen per l'Orient Mitjà, com ara l'Eufrates i el Tigris. S'hi troben el llac Van i el mont Ararat, l'elevació màxima de l'estat, amb 5.165 msnm.[8]
El relleu variat de Turquia és el producte de diversos moviments terrestres complexos que han format la regió al llarg de molts mil·lennis i que encara produeixen terratrèmols i erupcions volcàniques. El Bòsfor i els Dardanels es formaren gràcies a les falles geològiques que creuen Turquia i que permeteren la creació del mar Negre. Hi ha una falla geològica que creua el nord del país, d'oest cap a l'est, que causà el terratrèmol de 1999.[9]
Les àrees costaneres mediterrànies de Turquia tenen un clima mediterrani, amb estius secs, i hiverns humits moderats. Les condicions són més extremes a l'interior àrid. Les muntanyes a prop de la costa impedeixen que les influències mediterrànies s'estenguin al centre i, per tant, l'altiplà de l'Anatòlia central té un clima continental, amb hiverns més severs. La precipitació mitjana és de 400 mil·límetres, amb diferències regionals que depenen de l'altitud. Les regions més seques són la plana de Konya i la de Malatya.
Institucions de govern
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Turquia és una democràcia representativa parlamentària organitzada com a estat unitari centralitzat. Des de la seva fundació com a república el 1923, Turquia ha desenvolupat una forta tradició de secularització.[10] La constitució de Turquia estableix l'estructura legal del país.
El cap d'estat és el president de la República, el paper del qual és sobretot cerimonial. El president és elegit per un període de cinc anys en eleccions directes. El poder executiu és ocupat i exercit pel primer ministre i el Consell de ministres, que integren el govern. El primer ministre és elegit pel parlament per mitjà d'un vot de confiança al seu govern i, generalment, és el cap del partit amb més escons al parlament. Ni el primer ministre ni els ministres del Consell han de ser membres del parlament, però en la majoria dels casos sí que n'han estat membres.
El poder legislatiu és ocupat pel parlament unicameral, la Gran Assemblea Nacional, integrada per 550 membres electes per un mandat de quatre anys segons el mètode de representació proporcional a les 85 circumscripcions o districtes electorals en què està dividit l'estat, i que representen les 81 províncies de Turquia. Istanbul es divideix en tres circumscripcions electorals i Ankara i Esmirna en dues, ateses llurs poblacions. Per tal d'evitar una fragmentació política en què cap partit tingui la capacitat de formar el govern, només els partits que hagin aconseguit com a mínim el 10% dels vots en les eleccions parlamentàries nacionals tenen el dret a representació al parlament.[11] En les eleccions del 2011, van obtenir representació parlamentària un total de tres partits polítics, més 36 diputats independents. No obstant això, els partits poden acordar aliances amb d'altres; en separar els partits aliats, de fet, set partits polítics hi van ser representats el 2007. També es permeten les candidatures independents, però han d'aconseguir també almenys el 10% dels vots de llurs circumscripcions per tal de ser elegides.[11]
La judicatura és independent dels poders executiu i legislatiu. La Cort Constitucional té l'encàrrec d'avaluar la conformitat de les lleis i decrets aprovats pel parlament amb la constitució. El Consell d'estat és el tribunal d'última instància per als casos administratius, i l'Alt Tribunal d'Apel·lacions per a tots els altres casos.[12]
El sufragi universal per a homes i dones ha estat en vigor des de 1933, i tots els ciutadans turcs en complir 18 anys tenen el dret al vot. El 2004, hi havia cinquanta partits polítics registrats al país, que abasten tot l'espectre polític.[11] La Cort Constitucional pot cancel·lar el finançament públic dels partits polítics que consideri antiseculars i independentistes, o fins i tot pot negar-los el registre.[13][14]
Afers exteriors
En concordança amb la seva orientació tradicional cap a Occident, les relacions amb Europa han estat un tema central de política exterior de Turquia. Turquia va ser membre fundador del Consell d'Europa el 1949, membre de l'OTAN (1952), va sol·licitar admissió com a membre associat de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), predecessora de la Unió Europea, el 1959, la qual va ser conferida el 1963. Després de diverses dècades de negociacions polítiques, Turquia va sol·licitar admissió com a membre ple a la CEE el 1987. El 1992, va esdevenir membre associat de la Unió d'Europa occidental i el 1995 va acordar una unió duanera amb la Unió Europa. El 2005, va començar oficialment les negociacions formals per a ser admesa com a membre de la Unió Europea.[15] S'estima que la seva admissió pot trigar 15 anys a realitzar-se atesa la grandària de Turquia i els diversos desacords en molts temes,[16] com ara les disputes amb la República de Xipre —en l'actualitat membre de la Unió Europea— quant a la intervenció militar turca el 1974, amb la intenció de prevenir l'annexió de l'illa a Grècia. Des d'aleshores, Turquia no reconeix la república xipriota, essencialment grega, com a única autoritat sobre l'illa, ans dona el seu suport a la comunitat xipriota turca que ha format la República Turca del Nord de Xipre de facto.[17]
Un altre aspecte important en les relacions exteriors de Turquia han estat les seves relacions amb els Estats Units. Davant l'amenaça comuna de la Unió Soviètica, Turquia es va unir a l'OTAN, el 1952, assegurant així les relacions properes bilaterals amb Washington durant la Guerra freda. En l'actualitat, amb la desaparició de la Unió Soviètica, la importància geoestratègica de Turquia és deguda a la seva proximitat a l'Orient Mitjà. A Turquia es troba una base aèria militar de l'OTAN, a prop de la frontera amb Síria i Iraq, que ha estat utilitzada pels Estats Units en les seves operacions regionals. La democràcia secular de Turquia i les relacions positives que manté amb Israel-Palestina, l'han fet un aliat estratègic per als Estats Units. Els Estats Units, per la seva banda, li han donat suport econòmic i diplomàtic, incloent-hi els temes estratègics, com ara la seva possible admissió a la Unió Europea.
La independència dels estats turcs de la Unió Soviètica, amb els quals Turquia comparteix una herència cultural i lingüística, li han permès estendre les seves relacions polítiques i econòmiques a l'Àsia Central.[18] Un dels assoliments d'aquestes relacions va ser la construcció d'un oleoducte des de Bakú, Azerbaidjan, cap al port de Ceyhan, Turquia. Aquest oleoducte forma part de l'estratègia política de Turquia per convertir-se en un conducte d'energia per a Occident. Tot i així, la frontera turca amb Armènia, un estat del Caucas, està tancada, atesa l'ocupació del territori d'Àzeri durant la Guerra de l'Alt Karabagh.[19] Les relacions amb Armènia han estat delicades, a causa de les deportacions forçades d'armenis i les massacres que se'n van derivar durant els últims dies de l'Imperi Otomà, les quals han estat reconegudes per diversos països i historiadors com el genocidi armeni. Turquia rebutja el terme genocidi, tot i reconèixer que hi va haver moltes morts, però afirma que aquestes es van produir a conseqüència de les malalties, les fams i les lluites ètniques internes.[20]
Divisions administratives
La capital de Turquia és Ankara. El territori de Turquia se subdivideix en 81 províncies (singular il, plural iller), que s'agrupen en set regions per als censos, tot i que aquestes no tenen cap estructura administrativa. Cada província, al seu torn, se subdivideix en districtes; en total n'hi ha 923. Les províncies tenen el mateix nom que llurs capitals, les quals són conegudes com a «districtes centrals», llevat de les províncies d'Hatay (capital: Antakya), Kocaeli (capital: İzmit) i Sakarya (capital: Adapazari). La ciutat més gran i l'antiga capital és Istanbul, que encara és el centre econòmic i cultural del país.[7]
Les províncies més poblades de Turquia són:[21]
L'economia dinàmica de Turquia és una barreja complexa d'indústria moderna i agricultura tradicional, conservant aquesta última un 40% d'ocupació cap a l'any 2001. Té un sector privat en estat de creixement ràpid i estable; no obstant això, l'estat juga encara un rol bàsic en la indústria, activitats bancàries, transport i comunicacions. La indústria més important de Turquia i el seu principal producte d'exportació són les seves teles i robes, encara majoritàriament en mans privades.
Durant la major part del segle xx —des de la institució de la República—, les polítiques econòmiques de Turquia incloïen els controls governamentals estrictes sobre la participació del sector privat, el comerç exterior i la inversió estrangera directa. No obstant això, des de la dècada de 1980, Turquia va començar a implementar reformes de liberalització econòmica, iniciades pel primer ministre Turgut Özal, amb la intenció de crear una economia de mercat.[22] Les reformes van propiciar un creixement ràpid de l'economia, amb dues greus recessions, el 1994, el 1999 (després del terratrèmol del mateix any)[23] i el 2001.[24] El creixement mitjà del producte interior brut anual entre 1981 i el 2003 va ser del 4%.[25] Segons un report de l'OCDE, mancant reformes addicionals, a més del creixent dèficit del sector públic i la corrupció han tingut com a resultat una alta inflació, un sector bancari debilitat i volatilitat macroeconòmica.[26] Des de la crisi econòmica del 2001 i les reformes del ministre de finances Kemal Derviş, la inflació s'ha reduït a un dígit, i hi ha hagut un augment en la inversió estrangera. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha pronosticat una inflació del 6% per al 2008.[27] El creixement mitjà del PIB del 2002 al 2007 va ser del 7,4%,[28][29] una de les economies de més ràpid creixement d'Europa i del món.
El 2007, la producció del sector agrícola representava el 8,9% del PIB, la del sector industrial el 30,8% i la del sector dels serveis el 59,3%.[30] El sector del turisme s'ha beneficiat d'un ràpid creixement durant els últims vint anys, i constitueix una part important de l'economia. El 2007, 27 milions de persones van visitar Turquia, amb una despesa total de 18.500 milions de dòlars.[31] Altres sectors importants són el sector bancari, la construcció, la indústria de l'automòbil, els aparells electrònics, la indústria tèxtil i la indústria petroquímica. Turquia és el sisè productor d'automòbils d'Europa.[32]
A causa de la inflació crònica, l'1 de gener del 2005 el govern va emetre una nova moneda, la nova lira turca (YTL), que va reemplaçar l'antiga lira turca (TL) a raó d'1 YTL per 1.000.000 TL.[33] L'1 de gener del 2009 la nova lira turca va reprendre el nom tradicional de lira turca.
L'economia turca és considerada com una de les noves economies emergents al món, amb un conjunt de països agrupats amb el nom de CIVETS.
Demografia i dinàmica de població
La població de Turquia el 2011 s'estimava en 78.785.548, dels quals 39.708.547 són homes i 39.077.001 dones i la taxa de creixement poblacional de l'1,04% anual. La densitat de població és de 92 habitants per quilòmetre quadrat, variant d'11 a 2.240 entre les províncies de Turquia. La població urbana és el 70,5 del total. La meitat de la població turca és menor dels 28 anys. Segons la piràmide de població, el 26,4% dels turcs tenien entre 0 i 14 anys el 2007, el 66,5% entre 15 i 64, i el 7,1% més de 65.[34][35] Segons les estadístiques governamentals, el 2005 l'esperança de vida era de 68,9 anys per als homes i 73,8 per a les dones, amb una mitjana de 71,3.[36] L'educació a Turquia és obligatòria i gratuïta entre els 6 i els 15 anys. La taxa d'alfabetisme és de 95,3% per als homes i 79,6% per a les dones, amb una mitjana del 87,4%.[37] La diferència entre les taxes es deu a les actituds feudals en les àrees rurals del país, en especial al sud-est.[38]
Distribució de la població per edat i gènere
0 - 4 | 6 033 346 |
| ||
5 - 9 | 6 449 363 |
| ||
10-14 | 6 615 428 |
| ||
15-19 | 6 693 554 |
| ||
20-24 | 6 390 252 |
| ||
25-29 | 5 845 812 |
| ||
30-34 | 5 450 131 |
| ||
35-39 | 4 759 742 |
| ||
40-44 | 3 899 599 |
| ||
45-49 | 3 210 416 |
| ||
50-54 | 2 453 379 |
| ||
55-59 | 2 062 228 |
| ||
60-64 | 1 872 635 |
| ||
65-69 | 1 513 508 |
| ||
70-74 | 1 098 952 |
| ||
75-79 | 720 935 |
| ||
80+ | 597 397 |
|
A causa de la demanda de mà d'obra a l'Europa de la postguerra, molts ciutadans turcs van emigrar a l'Europa occidental, en especial a Alemanya occidental. Per altra banda, la caiguda del mur de Berlín va permetre la immigració estrangera a Turquia, en especial de les antigues repúbliques soviètiques i altres estats musulmans.[39] La taxa neta de migració és nul·la.[38]
Etnografia
L'article 66è de la constitució de Turquia defineix turc com a qualsevol persona de l'estat turc amb ciutadania; per tant, el terme legal turc difereix de la definició ètnica. La majoria de la població turca és ètnicament turca; altres grups ètnics són els kurds, els circassians, els zazes, els gitanos, els àrabs i les tres minories reconegudes oficialment (a partir del tractat de Lausana): els grecs, els armenis i els jueus.[40] Les minories, llevat de les tres oficials, no gaudeixen de cap privilegi especial com a grup; l'assimilació cultural de les minories és notable. Tot i que no hi ha dades exactes quant a la composició ètnica de l'estat —els censos oficials no n'hi inclouen cap—, s'estima que a prop del 80% de la població és ètnicament turca,[41] i que gairebé el 20% són kurds,[42] els quals habiten a l'Anatòlia oriental i són majoria en diverses províncies, com ara Ağrı, Bitlis, Bingöl, Diyarbakır, Hakkari, Mardin, Muş, Siirt, Şanlıurfa, i Van.[42]
Llengua
El turc és l'única llengua oficial en tot l'estat,[43] una de les llengües oficials de Xipre, i és reconeguda com a llengua regional al districte de Prizren de Kosovo, i una de les llengües oficials en diversos municipis de República de Macedònia del Nord, estat en què els turcs són gairebé el 4% de la població total.[cal citació]
El turc d'Istanbul és la llengua estàndard oficial de Turquia. Hi existeixen, tanmateix, diversos dialectes, tot i la influència de l'estàndard utilitzat en els mitjans de comunicació i en el sistema educatiu des de 1930.[44] No hi ha cap xifra oficial quant als usos lingüístics de la població turca, ja que els censos no en recullen cap informació, de llengua, ni d'etnicitat o afiliació religiosa. Tot i així, la Corporació Turca de Ràdio i Televisió, empresa pública, emet programes en diverses llengües locals i dialectes de l'àrab, bosnià, circassià, kurd i zazaki.[45]
Religió
L'islam és la religió més practicada a Turquia; nominalment el 99% dels turcs són musulmans,[46] dels quals més del 75% pertanyen a la branca sunnita de l'islam. Una minoria considerable, de més del 20% de la població musulmana, està afiliada a la secta xi'a alevi.[47] Els bektaixi pertanyen a un orde sufí de l'islam que és originari de Turquia, que té molts seguidors a la península dels Balcans. L'escola de l'hanefisme de l'islam sunnita és organitzada per l'estat, per mitjà del Departament d'Afers Religiosos, que controla les mesquites i el clergat. La resta de la població professa el cristianisme, en especial les denominacions ortodoxa grega, apostòlica armènia, catòlica, ortodoxa síria i la protestant, així com el judaisme (sefardita i asquenazita).[48]
Turquia és un estat secular sense cap religió oficial.[49] Té una llarga i forta tradició secular, des de les esmenes de 1928 a la constitució, seguint essencialment el model francès de laïcitat, en què l'estat supervisa activament les pràctiques religioses. La constitució atorga la llibertat religiosa a tots els individus; les comunitats religioses es troben sota la protecció de l'estat i no poden involucrar-se en el procés polític (com ara formar un partit religiós), ni poden establir escoles religioses. La llei turca prohibeix l'ús del hijab (el vel islàmic) als edificis de govern, a les escoles i a les universitats.[50] La llei va rebre el suport de la Cort Europea dels Drets Humans, com a "legítima", en un cas presentat per Leyla Şahin en contra del govern, el 10 de novembre, 2005.[51] L'exèrcit ha assumit el paper de vigilant de la laïcitat de la política turca, la qual consideren un dels principis de fundació de l'estat, i ha intervingut en nombroses ocasions en la política per assegurar-la.[42]