Txalaparta
instrument de percussió tradicional basc / From Wikipedia, the free encyclopedia
La txalaparta és un instrument de percussió tradicional basc amb un clar equivalent en el semantron o toacă de l'Església Ortodoxa. És possible que la txalaparta constitueixi l'únic vestigi entre la cristiandat occidental d'un ritual de cridada a la litúrgia anterior al Cisma d'Orient.
Per a altres significats, vegeu «txalaparta (editorial)». |
Tipus | idiòfon i instrument de percussió |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 111.222 |
Originari de | Espanya |
La txalaparta clàssica es compon generalment de dos suports (cistells, cadires, banquets, etc.), sobre aquests algun material aïllant (fulla de blat de moro, sacs vells enrotllats, herba seca, etc.) i sobre això un tauló que és copejat amb quatre pals (dos cada txalapartari). Les fustes més utilitzades per al tauló han estat l’Alnus, freixe, castanyer o altres del país. Encara que tradicionalment cada txalaparta solia tenir dues o tres taules de fusta, recentment és habitual trobar txalapartes formades per una dotzena de taules.