Chongqing

Chongqing^[1] (xinès simplificat: 重庆, xinès tradicional: 重慶, pinyin: Chóngqìng, transcripció antiga: Chungking) és la més gran i més poblada de les municipalitats de la República Popular de la Xina. Fins al 1997 formava part de la província de Sichuan, i limita amb aquesta i amb les de Hubei, Henan, Guizhou i Shaanxi.

Chongqing

重庆 (zh)
Epònim	Guangzong
Localització
29° 33′ 00″ N, 106° 30′ 25″ E
Estat	República Popular de la Xina
Capital	Yuzhong
Conté la subdivisió	Banan District (en) Beibei District (en) Bishan District (en) ../... 38+
Població humana
Població	32.054.159 (2020) (388,99 hab./km²)
Llengua utilitzada	Western Xiangxi Miao (en) Northern Tujia (en) Eastern Xiangxi Miao (en)
Geografia
Part de	Xina del sud central
Superfície	82.403 km²
Banyat per	Iang-Tsé, Jialing i riu Wu
Altitud	237 m-243 m
Punt més alt	Mont Guangtou (2.685 m)
Limita amb	Sichuan, oest Hunan, sud-est Hubei, est Shaanxi, nord Guizhou, sud
Creació	1929
Organització política
Òrgan executiu	Govern Popular de Chongqing
Òrgan legislatiu	Congrés Popular Municipal de Chongqing , (Escó: 867)
Membre de	Federació Mundial de Ciutats Turístiques
Identificador descriptiu
Codi postal	400000–409900
Fus horari	UTC+08:00
Prefix telefònic	23
ISO 3166-2	CN-CQ i CN-50
Altres
Agermanament amb	Onomichi Detroit Córdoba ../... 32+
Lloc web	cq.gov.cn

L'abreviació municipal - Yú (渝)– fou aprovada el 18 d'abril del 1997. El nom deriva del nom antic de la part del riu Jialing que travessa Chongqing i desemboca al riu Yangtze.

L'àrea urbana de Chongqing (重庆市区) inclou el districte de Yuzhong (渝中区, o districte central de Chongqing), el central i amb més densitat de població, seu de les oficines de govern. Altres districtes són Nan'an (南岸区, o "districte del marge meridional"), Jiangbei (江北区, o "districte del nord del riu "), Shapingba (沙坪坝区), Jiulongpo (九龙坡区), i Dadukou (大渡口区).

Economia

A Chongqing hi ha nombrosos jaciments d'aigua mineral. Té també dipòsits importants de carbó, gas natural, alumini, estronci, marbre i mercuri. Entre les indústries de la municipalitat destaquen les dedicades a la maquinària, química, petroquímica, farmacèutica i metal·lúrgica. Existeixen nombroses explotacions agrícoles de tipus familiar. Els principals productes són el gra, taronges, tabac i mandarines. És un important centre de cria de cucs de seda.

Història

Història antiga

La ciutat de Chongqing va ser la capital del Regne Ba, antic poble que va desaparèixer fa uns vint-i-cinc segles. La ubicació de Chongqing està associada històricament amb l'estat de Ba. La seva nova capital es va anomenar primer Jiangzhou (江州).^[2]

Era Imperial

Jiangzhou va romandre posteriorment sota el domini de Qin Shi Huang durant la dinastia Qin, el successor de l'estat Qin, així com el govern dels emperadors de la dinastia Han. Jiangzhou va ser rebatejada posteriorment durant les dinasties del Nord i del Sud a Prefectura de Chu (楚州), i de nou el 581 dC (dinastia Sui) a la prefectura de Yu (渝州), i més tard el 1102 durant la dinastia Song del Nord a la prefectura de Gong (恭州).^[3] Tanmateix, el nom Yu perviu fins als nostres dies com a abreviatura de Chongqing, així com del centre històric de la ciutat, on antigament hi havia el nucli antic; el seu nom és Yuzhong (渝中, Yu central).^[4] Va rebre el seu nom actual l'any 1189, després que el príncep Zhao Dun de la dinastia Song del Sud descrigués la seva coronació com a rei i després l'emperador Guangzong com una "doble celebració" (xinès simplificat 双重喜庆, xinès tradicional 雙重喜慶, pinyin=shuāngchóng xǐqìng, o chóngqìng en resum). Per marcar l'ocasió de la seva entronització, la prefectura de Yu es va convertir en Chongqing Fu.

El 1362, (dinastia Yuan), Ming Yuzhen, un líder rebel camperol, va establir el Regne de Daxia (大夏).) a Chongqing durant un breu temps.^[5] El 1621 (dinastia Ming), un altre regne de curta vida, Daliang (大梁) va ser establert per She Chongming (奢崇明) amb Chongqing com a capital.^[6] El 1644, després de la caiguda de la dinastia Ming en mans d'un exèrcit rebel, Chongqing, juntament amb la resta de Sichuan, va ser capturat per Zhang Xianzhong, que es deia que va massacrar un gran nombre de persones a Sichuan i va despoblar la província, en part, fent que moltes persones fugissin cap a un altre lloc. Els manxús van conquerir més tard la província, i durant la dinastia Qing, la immigració a Chongqing i Sichuan va tenir lloc amb el suport de l'emperador Qing.^[7]

En estar allunyada de la ruta de la Seda, la ciutat va perdre tota la seva importància fins al segle xix, quan les potències estrangeres amb interessos a la Xina van sol·licitar que s'obrís la ciutat als estrangers. El 1890 es va obrir el consolat general britànic a Chongqing.^[8] L'any següent, la ciutat es va convertir en el primer port de comerç interior obert als estrangers, amb la condició que els vaixells estrangers no haurien de tenir llibertat per comerciar-hi fins que els vapors de propietat xinesa haguessin aconseguit remuntar el riu. Aquesta restricció va ser abolida pel Tractat de Shimonoseki l'any 1895, que va declarar la ciutat oberta en els mateixos termes que altres ports, encara que no va ser fins al 1907 que un vaixell de vapor va fer el viatge sense l'ajuda de transportistes manuals.^[9] El 1901, es va crear una concessió japonesa en la ciutat. Del 1896 al 1904 es van obrir a Chongqing els consolats nord-americà, alemany, francès i japonès.^{[10][11][12][13]}

Capital provisional en temps de Guerra de la República de la Xina

Una escena de carrer a Chongqing, c. 1944

Durant i després de la Segona Guerra sino-japonesa, del novembre de 1937 al maig de 1946, va ser la capital provisional del generalíssim Chiang Kai-shek. La capitalitat de la Xina nacionalista va potenciar el ràpid desenvolupament de la ciutat que, en uns anys, va passar dels 200.000 a més d'un milió d'habitants. Després que el general i l'exèrcit restant hi haguessin viscut durant un temps després de la seva retirada el 1938 de l'anterior capital de Wuhan, es va declarar formalment la segona ciutat capital (陪都, pèi dū) el 6 de setembre de 1940.^[14] Després que Gran Bretanya, els Estats Units i altres aliats entressin en guerra a Àsia el desembre de 1941, un dels comandants adjunts d'operacions dels aliats al sud-est asiàtic (comandament del sud-est asiàtic SEAC), Joseph Stilwell, tenia la seu a la ciutat. Això la va convertir en una ciutat d'importància mundial en la lluita contra les potències de l'Eix, juntament amb Londres, Moscou i Washington DC.^[15] La ciutat també va ser visitada per Lord Louis Mountbatten, el comandant suprem de la SEAC que tenia la seva seu a Ceilan, avui Sri Lanka. Chiang Kai Shek com a comandant suprem a la Xina va treballar estretament amb Stilwell.^[16] De 1938 a 1943, la ciutat va patir contínuament campanyes massives de bombardeig de la Marina Imperial Japonesa i el Servei Aeri de l'Exèrcit Imperial Japonès; batalles de les quals van ser lliurades íntegrament pels esquadrons de la Força Aèria xinesa i les unitats d'artilleria antiaèria.^[17][18] Moltes vides es van salvar gràcies als refugis antiaeri que aprofitaven el terreny muntanyós. Chongqing va ser aclamada com la "Ciutat dels Herois" a causa dels esperits indomables de la seva gent, així com les seves contribucions i sacrificis durant la Guerra de Resistència-Segona Guerra Mundial. Moltes fàbriques i universitats es van traslladar des de l'est de la Xina i, finalment, a Chongqing durant anys de contratemps a la guerra, transformant aquesta ciutat del port interior a una ciutat fortament industrialitzada. A finals de novembre de 1949, el govern nacionalista del KMT es va retirar de la ciutat.^[19]

Estatus de municipi

• Mapes de situació de les prefectures de Chongqing, Fuling, Wanxian, Qianjiang a Sichuan abans de 1997
• 
• 
• 
• 

Vista de la posta de sol de Jiefangbei CBD i de la Hongya Cave, presa el 2017

El 14 de març de 1997, el Vuitè Congrés Nacional del Poble va decidir fusionar la ciutat-província amb les prefectures adjacents de Fuling, Wanxian i Qianjiang que havia governat en nom de la província des del setembre de 1996. L'entitat única resultant es va convertir en el municipi de Chongqing, amb 30.020.000 persones en quaranta-tres antics comtats (sense nivells polítics intermedis). El municipi es va convertir en la punta de llança de l'esforç de la Xina per desenvolupar les seves regions occidentals i per coordinar el reassentament dels residents de les zones de l'embassament del projecte de la Presa de les Tres Gorges. La seva primera cerimònia oficial va tenir lloc el 18 de juny de 1997. El 8 de febrer de 2010, Chongqing es va convertir en una de les quatre ciutats centrals nacionals, les altres tres són Pequín, Xangai i Tianjin.^[20] El 18 de juny de 2010, es va establir la Nova zona de Liangjiang a Chongqing, que era la tercera nova àrea en l'àmbit estatal en el moment de la seva creació.^[21]

Àrea urbana

Població per àrea urbana i districte[22]
#	Districte	Habitats de l'Àrea urbana	Habitants del Districte
1	Chongqing[U 1]	6,263,790	7,457,599
2	Wanzhou	859,662	1,563,050
3	Hechuan	721,753	1,293,028
4	Jiangjin	686,189	1,233,149
5	Fuling	595,224	1,066,714
6	Yongchuan	582,769	1,024,708
7	Qijiang[U 2]	513,935	1,056,817
(8)	Kaizhou	416,415	1,160,336
9	Changshou	408,261	770,009
10	Dazu[U 3]	315,183	721,359
(11)	Rongchang	271,232	661,253
12	Nanchuan	255,045	534,329
(13)	Tongliang	248,962	600,086
(14)	Tongnan	247,084	639,985
(15)	Bishan	246,425	586,034
(16)	Liangping	235,753	687,525
17	Qianjiang	173,997	445,012
(18)	Wulong	115,823	351,038

1. Chongqing està format pels següents subdistrictes: Yuzhong, Dadukou, Jiangbei, Shapingba, Jiulongpo, Nan'an, Beibei, Yubei i Banan.
2. Va incorporar l'antic districte de Wansheng.
3. Va incorporar l'antic districe de Shuangqiao.

Persones il·lustres

• Sun Yu (1900 - 1990), actor, guionista i director de cinema.
• Hong Ying (en xinès: 虹影) (1953) poeta i escriptora xinesa.
• Yin Lichuan (1973 -) poeta, escriptora, directora de cinema
• Xiao Zhan (1991), actor, cantant, model, dissenyador gràfic i fotògraf.

Referències

1. «Chongqing». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Kim Hunter Gordon, Jesse Watson. Chongqing & The Three Gorges, 2011, p. 38–40. ISBN 978-7-5022-5215-1.
3. «Chongqing's History with the State of Ba». Chongqing Municipal Government, 06-12-2007. Arxivat de l'original el 30 juny 2012. [Consulta: 2 juliol 2012].
4. Kim Hunter Gordon, Jesse Watson. Chongqing & The Three Gorges, 2011, p. 38–40. ISBN 978-7-5022-5215-1.
5. «Ming Yuzhen Information». Neohumanism.com. Arxivat de l'original el 7 febrer 2016. [Consulta: 2 juliol 2012].
6. Nicola di Cosmo. Political Frontiers, Ethnic Boundaries, and Human Geographies in Chinese History, 3 juliol 2003. ISBN 9780203987957 [Consulta: 2 juliol 2012].
7. «The last Qing (Manchu) Dynasty 1644 - 1912 of China». Arxivat de l'original el 7 novembre 2016. [Consulta: 19 agost 2015].
8. «UK Consulate Page». Cq.xinhuanet.com, 30-12-2004. Arxivat de l'original el 23 agost 2013. [Consulta: 10 desembre 2013].
9.  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
10. «French Consulate Page». Cq.xinhuanet.com, 30-12-2004. Arxivat de l'original el 23 agost 2013. [Consulta: 10 desembre 2013].
11. «Japanese Consulate Page». Chongqing.cn.emb-japan.go.jp. Arxivat de l'original el 9 juliol 2012. [Consulta: 10 desembre 2013].
12. «US Consulate Page». Us-passport-service-guide.com. Arxivat de l'original el 23 juliol 2012. [Consulta: 10 desembre 2013].
13. «German Consulate Page». 2011.cqlib.cn. Arxivat de l'original el 23 agost 2013. [Consulta: 10 desembre 2013].
14. Danielson, Eric N. Journal of the Royal Asiatic Society Hong Kong Branch, 45, 2005, pàg. 175. JSTOR: 23889883.
15. «Chongqing - The Famous City in the Second World War: Photo Annals of Vanishing Sceneries(Book)».
16. «Stilwell in China: The Worst Command in the War». Arxivat de l'original el 21 agost 2016. [Consulta: 19 agost 2015].
17. «揭秘重庆空战：抗战期间出动飞机2159次 - 中国军网». www.chinamil.com.cn. [Consulta: 15 novembre 2020].
18. Gustavsson, Hakans. «Håkans Aviation page – Sino-Japanese Air War 1939». Biplane Fighter Aces - CHINA. [Consulta: 15 novembre 2020].
19. «WWII Era History of Chongqing». .needham.k12.ma.us, 23-10-1944. Arxivat de l'original el 6 juny 2013. [Consulta: 10 desembre 2013].
20. «Chongqing becomes 5th National Central city». English.peopledaily.com.cn, 10-02-2010. Arxivat de l'original el 18 de maig de 2013. [Consulta: 10 desembre 2013].
21. «Establishment of the Liangjiang New Area». Gochina.scmp.com, 25-11-2013. Arxivat de l'original el 25 de febrer de 2021. [Consulta: 10 desembre 2013].
22. 国务院人口普查办公室. {{{títol}}}. Beijing: China Statistics Print, 2012. ISBN 978-7-5037-6659-6.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• Chongqing - Lloc web oficial