Ullastrar menorquí
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ullastrar menorquí (Prasio-Oleetum silvestris) és una màquia de caràcter mediterrani meridional: densa, sovint impenetrable, que pot arribar als dos o tres metres d'alçària. Està formada per plantes molt ben adaptades a la manca d'aigua, amb fulles perennes, dures, petites, fines i espinescents. Les espècies dominants són l'ullastre (Olea europaea sylvestris), la mata (Pistacea lentiscus), l'aladern (Phyllirea media), l'arangí bord (Prasium majus) i la vidalba baleàrica (Clematis cirrhosa balearica). És una comunitat pobra en endemismes, però molt diferent de les màquies que creixen en localitats anàloges del litoral ibèric, ja que no hi ha garrofer (Ceratonia siliqua) ni garric (Quercus coccifera). A més, gairebé no hi ha herbes, mentre que a les màquies ibèriques el llistó (Brachypodium retusum) és molt abundant. L'aspecte d'aquesta comunitat és el mateix al llarg de tot l'any, malgrat que a l'estiu les poques plantes herbàcies que s'hi fan estan seques. Aquesta monotonia estacional és deguda al fet que les flors dels arbusts dominants són petites i a que només algunes espècies secundàries, con l'argelaga (Calicotome spinosa), perden les fulles a les estacions desfavorables.