Un americà a París (pel·lícula) - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Un americà a París (pel·lícula).

Un americà a París (pel·lícula)

De Viquipèdia

Infotaula de pel·lículaUn americà a París
An American in Paris
Fitxa
DireccióVincente Minnelli
Protagonistes
Director artísticCedric Gibbons i Preston Ames
ProduccióArthur Freed
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióAlan Jay Lerner
MúsicaGeorge Gershwin, Johnny Green i Saul Chaplin
FotografiaAlfred Gilks i John Alton pel ballet
MuntatgeAdrienne Fazan
VestuariOrry-Kelly, Walter Plunkett, Irene Sharaff
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1951
Durada113 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enUn americà a París Modifica el valor a Wikidata
Gèneremusical
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Tema representatUn americà a París Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0043278 Filmaffinity: 910706 Allocine: 6822 Rottentomatoes: m/american_in_paris Mojo: americaninparis Allmovie: v2070 TCM: 67241 TV.com: movies/an-american-in-paris
Discogs: 266302 Modifica els identificadors a Wikidata
Georges Guétary, Oscar Levant i Gene Kelly
Georges Guétary, Oscar Levant i Gene Kelly

Un Americà a París (An American in Paris) és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Vincente Minnelli, estrenada el 1951. La història de la pel·lícula està intercalada amb números de ball coreografiats per Gene Kelly i basats en la música de George Gershwin.[1]

El 1993, va ser seleccionada per a la conservació en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units al Registre Nacional de Cinema per ser una pel·lícula "culturalment, històricament o estèticament significativa".[2] Està en el primer lloc entre els millors films musicals de l'AFI.[3]

Argument

A París, una rica hereva s'apassiona per Jerry Mulligan, un jove pintor americà. Però aquest s'enamora de Lise que és promesa d’un altre home.

Aquesta pel·lícula és universalment cèlebre per la seva escena final: Jerry pensa que mai no podrà estar amb Lise i té un somni fantàstic; és l'apoteosi de la pel·lícula. Somia que balla amb Lise per tots els carrers de París. El promès de la noia i tot un cor s'hi ajunten al llarg d'un ballet magistral que dura prop de divuit minuts. La música del ballet (que porta el nom de la pel·lícula) és de George Gershwin. Al final, Henri accepta renunciar a Lise que es precipita als braços de Jerry sota la benedicció de Henri. La pel·lícula s'acaba.

Repartiment

Números musicals

  • Our Love Is Here to Stay
  • By Strauss
  • Tra-la-la (This Time It's Really Love)
  • I Got Rhythm (cantada per Gene Kelly)
  • I'll Build a Stairway to Paradise (cantada per Georges Guétary)
  • 'S Wonderful (cantada per Gene Kelly i Georges Guétary, ballada per Gene Kelly)
  • Nice Work If You Can Get It (cantada per Georges Guétary)
  • Embraceable You (ballada per Leslie Caron)
  • An American in Paris Ballet (ballada per Gene Kelly, Leslie Caron i junts)
  • Strike Up the Band
  • Concert en fa per a piano i orquestra (interpretada per Oscar Levant i l’Orquestra Simfònica de la MGM)

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Referències

  1. Mcgovern, Joe «The Musical That Changed movies». Entertainment Weekly, 1451/1452, febrer 2017, pàg. 82-87.
  2. «National Film Registry». National Film Registry (National Film Preservation Board, Library of Congress). [Consulta: 24 maig 2018].
  3. "The 25 Musicals of all time" a afi.com

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Un americà a París
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Un americà a París (pel·lícula)
Listen to this article