Un bel dì, vedremo (títol original en italià; Un bell dia, veurem traduït al català) és una ària per a soprano de l'òpera Madama Butterfly de Giacomo Puccini. L'ària és cantada per la protagonista, Cio-Cio San, durant el segon acte de l'òpera mentre imagina el retorn del seu amat Pinkerton.[1] L'ària és la peça més coneguda de Madama Butterfly i probablement una de les àries per a soprano més conegudes de l'òpera en general.[2] El tema de l'ària és el retorn del marit de la protagonista, Pinkerton, qui després de casar-se amb ella l'abandona per a tornar al seu país d'origen. Durant l'ària, la protagonista imagina com serà el retorn del seu espòs. L'ària es representa en una cambra on només hi ha Cio-Cio San i Suzuki, la serventa d'aquesta.
Dades ràpides Forma musical, Àudio ...
Tanca
- Original en Italià
- Un bel dì, vedremo
- Levarsi un fil di fumo
- Sull'estremo confin del mare
- E poi la nave appare
- Poi la nave bianca
- Entra nel porto, romba il suo saluto.
- Vedi? Egli è venuto!
- Io non gli scendo incontro, io no.
- Mi metto là sul ciglio del colle
- E aspetto, e aspetto gran tempo
- E non mi pesa la lunga attesa.
- E uscito dalla folla cittadina
- Un uomo, un picciol punto
- S'avvia per la collina.
- Chi sarà? Chi sarà?
- E come sarà giunto
- Che dirà? Che dirà?
- Chiamerà Butterfly dalla lontana
- Io senza dar risposta
- Me ne starò nascosta
- Un po' per celia,
- E un po' per non morire
- Al primo incontro,
- Ed egli al quanto in pena
- Chiamerà, chiamerà :
- «Piccina, mogliettina, olezzo di verbena»
- I nomi che mi dava al suo venire.
- (a Suzuki)
- Tutto questo avverrà,
- te lo prometto
- Tienti la tua paura!
- Io con sicura fede.
- L'aspetto.
|
- Traducció en català
- Un bell dia veurem
- aixecar-se un fil de fum
- en el confí del mar.
- I després apareixerà la nau.
- la nau blanca.
- Entra al port, retrona la seva salutació.
- Veus? Ell ha vingut!
- Jo no vaig al seu encontre, jo no.
- Aniré al cim d'aquell turó, i esperaré
- i espero,i espero molt de temps.
- Però la llarga espera no se'm fa feixuga
- I, sorgit d'entre la multitud de la ciutat,
- un home, un petit punt,
- puja pel turó.
- Qui serà? Qui serà?
- I quan sigui aquí,
- Què dirà? Què dirà?
- Cridarà: -Butterfly- des de la llunyania;
- no li daré resposta.
- Estaré amagada.
- Una mica de broma,
- i una mica per no morir
- al primer encontre.
- I ell, preocupat,
- dirà, dirà;
- “Petita esposa, fragància de verbena”,
- com em solia anomenar, en arribar aquí.
- (a Suzuki)
- Tot això esdevindrà,
- t'ho juro.
- Allunya les teves pors,
- Jo amb fe segura l'espero.
|