Unificació dels acoblaments de gauge
From Wikipedia, the free encyclopedia
En física de partícules, els tres acoblaments de gauge del model estàndard, indicant la força de les interaccions electromagnètica (QED), feble i forta (QCD) a una energia donada, evolucionen de forma diversa (la QCD, amb llibertat asimptòtica, decreix amb l'energia, mentre que la QED creix fins al pol de Landau) però tots ells es creuen aproximadament a un punt comú, anomenat energia de gran unificació (GUT), o escala de GUT, a ΛGUT~10¹⁶ GeV. A aquestes energies, les tres interaccions s'unifiquen en una sola força. La unificació addicional amb la força gravitacional, en una teoria del tot, requereix una energia encara tres ordres de magnitud superior (l'escala de Planck a 1019 GeV). A aquestes energies tan altes (o distàncies tan curtes), la gravetat esdevé comparable amb les altres tres forces de la natura, un règim per al qual no existeix avui en dia una descripció matemàtica degut a l'absència d'una teoria quàntica de la gravetat.
Dins del model estàndard la unificació no és exacta: les tres forces no es creuen en un mateix punt, sinó que es creuen "de dos en dos" en el rang d'energies de 1013 a 10¹⁶ GeV. En models de supersimetria, la unificació de les interaccions és, però, quasi exacta. Les energies més altes que s'han assolit fins ara en col·lisions de partícules a l'LHC, són de l'ordre de 104 GeV i per tant molt lluny de les escales GUT o Planck.