Universitat de París
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Universitat de París (en francès: Université de Paris), coneguda com La Sorbona, va ser la principal universitat de París, en actiu des de 1150 fins al 1970, exceptuant el període entre 1793 i 1806 drunt la Revolució Francesa. Creada cap al 1150 com una corporació associada a l'escola catedralícia de Notre-Dame de París, és considerada la segona universitat més antiga d'Europa.[1]
Per a la Universitat de La Sorbona, vegeu La Sorbona. |
Epònim | París i Robert de Sorbon | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Tipus | universitat a França | ||||
Història | |||||
Creació | 1150: Antiga Universitat de París 1896 | ||||
Data de dissolució o abolició | 1r gener 1971 | ||||
Reemplaçat per | Universitat de París I Panteó-Sorbona (1971) Universitat de Panteó-Assas (1971) Universitat de la Sorbona Nova (1971) Universitat de París - Sorbonne (1971) Universitat de París V (1971) Universitat Pierre i Marie Curie (1971) Universitat París VII - Denis Diderot (1971) Universitat de París 8 (1971) Universitat París-Dauphine (1971) Universitat de París X Nanterre (1971) Universitat de París Sud (1971) Universitat París-Est-Créteil-Val-de-Marne (1971) Universitat París XIII (1971) | ||||
Activitat | |||||
Membre de | ORCID | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Lloc web | ac-paris.fr | ||||
Constituïda oficialment el 1200 pel rei Felip II de França i reconeguda el 1215 pel papa Innocenci III, més tard va rebre el sobrenom per raó de la institució original (Collège de Sorbonne), fundat per Robert de Sorbon i noliejat pel Rei francès Lluís IX cap al 1257.
Amb una reputació internacional molt alta pel seu rendiment acadèmic a les humanitats des de l'edat mitjana, sobretot en teologia i filosofia, va introduir diversos estàndards i tradicions acadèmiques que han perdurat des de llavors, i que es van estendre internacionalment, com ara doctorats i nacions estudiantils. Papes, reialesa, científics i intel·lectuals notables es van educar a la Universitat de París. Alguns dels col·legis de l'època encara són visibles a prop del Panteó i el Jardin du Luxembourg: Collège des Bernardins (18 rue de Poissy, 5è districte) .), Hôtel de Cluny (6 Place Paul Painlevé, 5è districte), Collège Sainte-Barbe (4 rue Valette, 5è districte), Collège d'Harcourt (44 Boulevard Saint-Michel, 6è districte) i Cordeliers (21 rue École de Medecine, 6è districte).[2]
El 1793, durant la Revolució Francesa, la universitat va ser tancada i, per l'article 27 de la Convenció Revolucionària, es van vendre les dotacions i els edificis de la universitat.[3] Una nova Universitat de França la va substituir el 1806 per quatre facultats independents: la Facultat d'Humanitats (francès: Faculté des Lettres), la Facultat de Dret (més tard incloent Economia), la Facultat de Ciències, la Facultat de Medicina i la Facultat de Teologia (tancada el 1885).
El 1970, arran dels disturbis civils del maig de 1968, la universitat es va dividir en 13 universitats autònomes.