Unió d'armes
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.
El repartiment proposat per Olivares era el següent:
- Corona de Castella i el seu Imperi de les Índies, 44.000 soldats.
- Regne de Portugal, 16.000 soldats.
- Principat de Catalunya, 16.000 soldats.
- Regne de Nàpols, 16.000 soldats.
- Flandes, 12.000 soldats.
- Regne d'Aragó, 10.000 soldats.
- Ducat de Milà, 8.000 soldats.
- Regne de València, 6.000 soldats.
- Regne de Sicília, 6.000 soldats.
Després de més d'un segle de guerres ininterrompudes, Castella va passar de ser la corona espanyola més rica i dinàmica a una regió empobrida amb greus problemes de despoblament.
A partir de 1626 el rei va anar convocant les diferents corts, d'Aragó i València però dels 10.000 i 6.000 soldats, va obtenir només la contribució de 2.000 i 1.000 soldats a l'any durant 15 anys (144.000 i 72.000 ducats a l'any respectivament).