Unsuk Chin - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Unsuk Chin.

Unsuk Chin

De Viquipèdia

Infotaula de personaUnsuk Chin
Biografia
Naixement 14 juliol 1961 (58 anys)
Seül (Corea del Sud)
Formació Universitat Nacional de Seül
Hochschule für Musik und Theater Hamburg Tradueix
Activitat
Ocupació Compositora
Partit Democratic Labor Party Tradueix
Gènere Òpera
Discogràfica Deutsche Grammophon

IMDB: nm3578076 Musicbrainz: 562a41a8-bcc9-477d-a670-4af2c63dadbf Songkick: 2724811
Modifica les dades a Wikidata

Unsuk Chin (진은숙 Pronúncia en coreà: [tɕin ɯn.suk]) és una compositora sud-coreana nascuda el 14 de juliol de 1961. Ha estat guardonada el Grawemeyer Award el 2004, el Premi Arnold Schönberg el 2005, el Premi de Composició Musical de la Fundació Prince Pierre el 2010, el Premi Ho-Am de les Arts el 2012 i el Premi Wihuri Sibelius el 2017. Chin viu a Berlín des de 1988.[1]

Vida

Unsuk Chin va néixer a Seül, Corea del Sud. El seu pare era ministre presbiterià, i quan Chin tenia dos anys va comprar un piano pels serveis litúrgics de l'església. Chin va aprendre piano i solfeig de forma autodidacta, i a l'edat de 8 anys ja tocava el piano en casaments i celebracions. Després de descartar una carrera com a pianista, Chin va estudiar composició amb Sukhi Kang a la Universitat Nacional de Seül. El 1985 va rebre una beca per anar a Alemanya. Allà va estudiar amb György Ligeti a la Hochschule für Musik und Theater d'Hamburg de 1985 a 1988.[1]

A partir de 1988 Unsuk Chin va treballar com a compositora freelance a l'estudi de música electrònica de la Universitat Tècnica de Berlín, completant un total de set obres. La seva primera peça orquestral, Die Troerinnen, escrita el 1986, va ser estrenada quatre anys més tard per l'Orquestra Filharmònica de Bergen. L'èxit internacional de Chin va arribar el 1991 amb l'estrena de l'obra Acrostic Wordplay pel Nieuw Ensemble. L'obra, que evoca el món de la infància a partir d'un text format per onomatopeies, ha estat interpretada a més de 20 països a Europa, Àsia i Amèrica del Nord. El 1994 Chin va encetar una fructífera col·laboració amb l'Ensemble Intercontemporain amb l'obra Fantaisie mecanique. Des de l'any 1995 Chin publica exclusivament per Boosey & Hawkes.[1]

Les obres de Unsuk Chin han sigut interpretades per l'Orquestra Filharmònica de Berlín, l'Orquestra Filharmònica de Nova York, l'Orquestra Simfònica de la BBC, l'Orquestra Simfònica de Chicago, l'Orquestra Filharmònica de Londres, l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, l'Orquestra Simfònica de Boston, la Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, la Philharmonia Orchestra, l'Orquestra Simfònica de Tokyo, l'Orquestra Filharmònica de Radio França, l'Orquestra Filharmònica d'Oslo, l'Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, l'Orquestra Simfònica de Mont-real, l'Orquestra Simfònica de la NDR, l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa, l'Ensemble intercontemporain, l'Ensemble Modern, el Quartet Kronos, el Hilliard Ensemble, Klangforum Wien, el Quartet Arditti, la London Sinfonietta i l'Ensemble musikFabrik, i han estat dirigides per Kent Nagano, que n'ha estrenat sis, Sir Simon Rattle, Alan Gilbert, Gustavo Dudamel, Myung-Whun Chung, Esa-Pekka Salonen, Neeme Järvi, Peter Eötvös, David Robertson i George Benjamin.[1]

La música de Chin ha sigut destacada al Festival de Lucerna, al Festival Musica a Estrasburg, al Festival d'Estiu Suntory a Tòquio i al Festival Settembre Musica a Itàlia. La temporada 2001/2002 Chin va ser compositora en residència de la Deutsches Symphonie-Orchester Berlin. Des de 2006 és compositora en residència i directora artística del cicle de música contemporània de l'Orquestra Filharmònica de Seül. Des del 2016 n'és també assessora artística. Des de l'any 2011 ha supervisat el cicle Music of Today de la Philarmonia Orchestra a Londres, invitada pel seu director principal Esa-Pekka Salonen.[1] La primera òpera de Chin, Alice in Wonderland, està basada en el clàssic de Lewis Carroll. El llibret és obra de David Henry Hwang i la pròpia Chin. La producció que es va representar a Munic i va ser publicada en DVD per Unitel, dirigida per Achim Freyer, va ser seleccionada 'Estrena de l'any' en una enquesta entre crítics internacionals realitzada per la revista alemanya Opernwelt el 2007.[2]

Estil musical

Unsuk Chin rebutja cap etiqueta cultural per a la seva obra.[3] Per la compositora coreana, els autors més importants del segle XX són Béla Bartók, Ígor Stravinski, Claude Debussy, Anton Webern, Iannis Xenakis, i el seu professor György Ligeti, entre d'altres.[4] Chin considera el seu treball amb la música electrònica i el seu interès pel gamelan de Bali com a influències fonamentals en la seva obra. En obres com Miroirs des temps, Chin utilitza conceptes musicals de compositors medievals com Machaut o Ciconia, usant i desenvolupant tècniques com els palíndroms musicals o els cànons 'de cranc'.[5] Els textos de la música vocal de Chin provenen sovint de la poesia experimental, i es basen en tècniques com l'acròstic, l'anagrama i el palíndrom, que influeixen llavors en l'estructura de la composició. Chin ha musicat poemes de Inger Christensen, Harry Mathews, Gerhard Rühm i Unica Zürn, i el títol de Cantatrix Sopranica prové d'un escrit de Georges Perec. Tot i això, en obres com Kalá, Chin s'ha servit de textos d'autors menys experimentals com Gunnar Ekelöf, Paavo Haavikko i Arthur Rimbaud. L'obra Die Troerinnen està basada en Les troianes d'Eurípides, i Le silence des Sirènes juxtaposa textos d'Homer i James Joyce.[5]

Chin ha definit la seva música com a 'arquitectura fluïda' i ha parlat sovint de les connexions que estableix amb el món paradoxal del somni o de la física quantíca. Descrivint el seu procés creatiu, la compositora ha dit que quan treballa necessita 'estar a una terra de ningú', i que per això li cal 'un cor solitari'. Chin també admet estar obsessionada pel concepte de virtuositat, raó per la qual ha escrit tantes obres concertants i una sèrie d'estudis per a piano.[6]

Obres destacades

Orquestra
Any Títol
1993 Santica Ekatela
2008 Rocaná
2014 Mannequin
2017 Chorós Chordón
Concerts
Any Títol
1996-97 Concert per a piano
2001 Concert per a violí
2002 Doble Concert per a piano, percussió i ensemble
2009-13 Concert per a cello
2009 Šu, per a sheng i orquestra
2013-14 Concert per a clarinet
Ensemble
Any Títol
1984 Gestalten, per ensemble
1985 Spektra, per tres cellos
1994-97 Fantaisie mécanique, per trompeta, trombó, percussió i piano
2009-11 Gougalōn. Scenes from a Street Theater, per ensemble
2012 cosmigimmicks. A musical pantomime, per set instrumentistes
2012-13 Graffiti
Piano
Any Títol
1995 Estudi núm.2 (Sequenzen)
1995 Estudi núm.3 (Scherzo ad libitum)
1995 Estudi núm..4 (Scalen)
1999 Estudi núm..1 (in C)
2000 Estudi núm..6 (Grains)
2003 Estudi núm..5 (Toccata)
Òpera
Any Títol
2004-07 Alice in Wonderland
Vocal
Any Títol
1986-1990 Troerinnen (after Euripides), per tres sopranos, cor de dones i orquestra
1991-93 Akrostichon-Wortspiel, per soprano i ensemble
1999-2000 Miroirs des temps, per quatre cantants i orquestra
2000-01 Kalá, per soprano, baix, cor mixt i orquestra
2004 snagS&Snarls, per soprano i orquestra
2004-2011 Escenes de Alice in Wonderland per soprano, mezzo-soprano i orquestra
2005 Cantatrix Sopranica, per dos sopranos, contratenor i ensemble
2014 Le silence des Sirènes, per soprano i orquestra
2016 Le Chant des Enfants des Étoiles, per cor mixte, cor de nens, orgue i orquestra
Cinta/electrònica
Any Títol
1989-1990 Gradus ad Infinitum, per vuit pianos i cinta
1992 El aliento de la sombra
1995 ParaMetaString, per quartet de corda i electrònica
1998 Xi, per ensemble i electrònica
1998 Allegro ma non troppo, per percussió i electrònica
2000 Spectres-spéculaires, per violí i electrònica
2006-07 Double Bind?, per violí i electrònica en directe
2010-11 Fanfare chimérique, per dos ensembles de vent i electrònica en directe

Premis i guardons

Any Nom
1985 Primer Premi de la Fundació Gaudeamus per Spektra[1]
1993 Primer Premi al Concurs d'Obres per Orquestra en Commemoració del Semicentenari del Govern de Tòquio per santika Ekatala[1]
1997 Primer Premi de Música Contemporània per a Piano al Concurs Internacional de Piano d'Orléans per Piano Studies Nos. 2–4[8]
2004 Grawemeyer Award de la Universitat de Louisville pel Concert per a violí[9]
2005 Premi Arnold Schönberg[10]
2007 Heidelberger Künstlerinnenpreis[11]
2010 Premi de Composició Musical de la Fundació Prince Pierre per Gougalōn[12]
2012 Premi Ho-Am de les Arts[13]
2017 Premi Wihuri Sibelius[6]

Enregistraments

  • Unsuk Chin: Akrostichon – Wortspiel and other works. Ensemble Intercontemporain. CD. Deutsche Grammophon, 2005
  • Unsuk Chin: Alice in Wonderland. Bayerische Staatsoper, Kent Nagano. DVD. Unitel, 2008
  • Unsuk Chin: Rocaná, Violin Concerto. Viviane Hagner, Kent Nagano, Orquestra Simfònica de Mont-real. CD. Analekta, 2009.
  • Unsuk Chin: Xi and other works. (reissue of Akrostichon-Wortspiel CD). Ensemble Intercontemporain. CD. Kairos, 2011.
  • Unsuk Chin: Three Concertos. Myung-Whun Chung, Alban Gerhardt, Sunwook Kim, Wu Wei (de), Orquestra Filharmònica de Seül. CD. Deutsche Grammophon, 2014
  • Spektra per tres cellos. A: Ladder of Escape 6. Taco Kooistra, Viola de Hoog, Eduard van Regteren Altena. CD. ATTACCA, 1992
  • Allegro ma non troppo. A: Fifty Years Studio TU Berlin. EMF Media, DVD 054, 2008
  • Cantatrix Sopranica. A: Sprechgesänge – Speech Songs. musikFabrik, Stefan Asbury. CD. Wergo, 2010.
  • cosmigimmicks. A: "Dokumentation Wittener Tage für neue Kammermusik 2013". Celso Antunes, Nieuw Ensemble. CD. WDR, 2013
  • Fantaisie mécanique. A: "Euclidian Abyss". Vimbayi Kaziboni, Internationale Ensemble Modern Akademie. CD. Ensemble Modern Records, 2013
  • Gougalōn. A: "Contact! 2012–13 season". Alan Gilbert, Orquestra Filharmònica de Nova York. Mp3-CD. New York Philharmonic Records, 2013
  • Sis estudis per a piano. Mei Yi Foo. A: Musical Toys. CD. Odradek Records, 2012
  • Sis estudis per a piano. Yejin Gil. A: "Fulgurances". CD. Solstice, 2013

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Unsuk Chin: Biography» (en anglès). [Consulta: 30 març 2018].
  2. Theaterverlag, Michael Merschmeier, Der. «Opernwelt - Archiv» (en alemany). [Consulta: 4 abril 2018].
  3. «Ordnung, Chaos und Computer. Die Komponistin Unsuk Chin - Hanno Ehrler» (en alemany). [Consulta: 4 abril 2018].
  4. «Musique classique : Entretiens / Portraits > Entretien > Unsuk Chin > Les feux du matin calme [08/10/2007]», 20-05-2011. [Consulta: 4 abril 2018].
  5. 5,0 5,1 «Seo, Youngsin - A study of Unsuk Chin's Violin Concerto» (en anglès), Desembre 2016. [Consulta: 4 abril 2018].
  6. 6,0 6,1 «Unsuk Chin: Sibelius Prize Winner 2017» (en anglès). [Consulta: 31 març 2018].
  7. «Unsuk Chin». [Consulta: 4 abril 2018].
  8. «Orléans Concours International» (en anglès). [Consulta: 31 març 2018].
  9. «2004 - Unsuk Chin» (en anglès). [Consulta: 31 març 2018].
  10. «Arnold-Schönberg-Preis» (en alemany). [Consulta: 31 març 2018].
  11. «Heidelberger Künstlerinnenpreis» (en alemany). [Consulta: 31 març 2018].
  12. «Fondation Prince Pierre» (en anglès). [Consulta: 31 març 2018].
  13. «Composer Unsuk Chin receives Korea’s Ho-Am Prize» (en anglès). [Consulta: 31 març 2018].
  14. «Unsuk Chin». [Consulta: 4 abril 2018].

Bibliografia

  • Drees, Stefan ed. (2011). Im Spiegel der Zeit. Die Komponistin Unsuk Chin. Schott. ISBN 9783795707606
  • Chaedan, Hanʼguk Kukche Kyoryu (2009). Modern Korean artists (Volum II de Selections from Koreana). Korea Foundation. ISBN 9788986090338.
  • Kim, Soo Kyung (2012). A Study of Unsuk Chin's Piano Etudes. The University of Georgia. Es pot consultar aquí.

Enllaços externs

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Unsuk Chin
Listen to this article