alteració cutània From Wikipedia, the free encyclopedia
La urticària és una malaltia al·lèrgica de la pell caracteritzada per lesions cutànies edematoses de contorns geogràfics i amb halo eritematós, generalment evanescents i canviants. Les lesions es denominen favasses o faves i són la conseqüència de l'edema i vasodilatació de la dermis superficial, la duració de les favasses oscil·la entre 2 i 6 hores. Des de la seva aparició poden aparèixer espontàniament com desaparèixer, sense causar cap marca a la pell o lesió.
Tipus | trastorn cutani, símptoma de la pell i del teixit tegumentari i malaltia |
---|---|
Especialitat | dermatologia i al·lergologia |
Clínica-tractament | |
Medicació pheniramine (en) , bromazina, phenindamine (en) , desloratadina, cetirizina, methdilazine (en) , loratadina, famotidine (en) , clemastina, astemizole, ciproheptadina, fexofenadine (en) , azatadina, cimetidina, tripelennamina, nizatidine (en) , acrivastina, clorfenamina, phenyltoloxamine (en) , alimemazina, montelukast (en) , omalizumab (en) , levocetirizine (en) , ciproheptadina i cyproheptadine hydrochloride (en) | |
Classificació | |
CIM-11 | EB05 |
CIM-10 | L50 |
CIM-9 | 708.8, 708.9 i 708 |
CIAP | S98 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0149533 |
DiseasesDB | 13606 |
MedlinePlus | 000845 |
eMedicine | 762917 |
Patient UK | urticaria-pro |
MeSH | D014581 |
UMLS CUI | C0042109, C0029839 i C0042109 |
DOID | DOID:1555 |
La urticària va acompanyada, generalment, d'una picor molt forta. Es parla d'urticària aguda si les lesions tenen una duració menor de 6 setmanes i urticària crònica amb lesions de major duració. La urticària és una malaltia que afecta el sistema immunològic a l'alterar el sistema nerviós i permetre que el cos es pugui veure afectat per la histamina. És una malaltia freqüent que pot comprometre qualsevol edat, però diversos treballs mostren major tendència en adolescents i adults; entre nens i adolescents la urticària aguda és més comú que la crònica i aquesta (la forma crònica) és tres vegades més freqüent en dones que en homes.
Les causes d'urticària són diverses i inclouen les de causa desconeguda (idiopàtiques) que representen fins al 70% o més de les formes cròniques; per
Les al·lèrgies alimentàries més comuns en els adults són els mariscs i fruits secs. Les al·lèrgies alimentàries més comuns en els nens són els mariscs, fruita seca, ous, blat i soja.
Els medicaments que han causat reaccions al·lèrgiques com urticària evidenciats inclouen codeïna, dextroanfetamina,[1] l'àcid acetil salicílic, l'ibuprofèn, penicil·lina, clotrimazole, sulfonamides, anticonvulsivants, cefaclor, piracetam, vacunes i medicaments antidiabètics.
Aquests tipus es provoca durant les accions que fan suar, com l'exercici, el banyar-se, allotjar-se en un entorn calent, o l'estrès emocional. Les faves produïdes són més petites que els faves clàssics i són generalment més curta durada.[2][3]
Descrita per primera vegada en 1980. Les persones amb urticària per exercici presenten faves, picor, dificultat per respirar i pressió arterial baixa, de cinc a 30 minuts després de començar l'exercici. Algunes vegades aquests símptomes poden progressar i fins i tot provocar una mort sobtada. El córrer és l'exercici més comú que la causa, però no és induïda per una dutxa d'aigua calenta, febre o amb mal humor. Això la diferencia de la urticària colinèrgica.
Es produeix en les zones de la pell exposades al sol; i es fa evident en qüestió de minuts d'exposició.
Aquest tipus d'urticària (urticària aquagènica) és rara, i es produeix en entrar en contacte la pell amb l'aigua. La resposta no és depenent de la temperatura i el seu aspecte és similar a la urticària colinèrgica. Apareix abans d'uns 15 minuts de contacte amb l'aigua, i pot durar des de 10 minuts a dues hores.
La urticària pel fred és causada per l'exposició de la pell a condicions de fred, humitat i vent extrems; es produeix en dues formes. La forma rara és hereditària i es fa evident com urticària a tot el cos de 9 a 18 hores després de l'exposició al fred. En la forma comuna d'urticària per fred hi ha una ràpida aparició de faves a la cara, el coll o les mans després de l'exposició al fred. La urticària pel fred té una durada d'una mitjana de cinc a sis anys. La població més afectada són els adults joves, entre 18 i 25 anys. Moltes persones amb aquest trastorn també pateixen de dermografisme i urticària colinèrgica.
Aquest tipus d'urticària pot aparèixer immediatament, precisament després d'un estímul de pressió o com una resposta diferida a la pressió sostinguda que s'aplica a la pell. En la forma diferida, les faves només apareixen després d'unes sis hores des de l'aplicació inicial de pressió a la pell. Les faves poden durar de vuit hores a tres dies. La font de la pressió sobre la pell pot ocórrer a partir de la roba apretada, cinturons, peces de vestir amb les corretges dures, al peu, en recolzar-se contra un objecte, de peu, assegut sobre una superfície dura, etc. Les zones del cos més comunament afectades són les mans, peus, tronc, abdomen, glutis, cames i cara. Encara que això sembla molt similar al dermografisme, la diferència principal és que les àrees de la pell que s'inflen no es fan visibles de forma ràpida i tendeixen a durar molt més temps. Aquesta forma de la malaltia de la pell és, però, poques.
Es caracteritza per l'aparició de faves, de vegades a la pell com a resultat de gratar o fregar la pell. Es pot presentar en un 4-5% de la població i és així un dels tipus més comuns d'urticària,[4][5]
Més de la meitat de tots els casos d'urticària crònica idiopàtica són el resultat d'una activació autoimmune. Aproximadament el 50% dels pacients amb urticària crònica es desenvolupen espontàniament autoanticossos dirigits al receptor FcεRI que es troben en els mastòcits de la pell. L'estimulació crònica d'aquest receptor condueix a la urticària crònica. Els pacients sovint tenen altres malalties autoimmunes, com ara, la diabetis mellitus de tipus 1, tiroïditis autoimmunitària, celiaquia, artritis reumatoide, síndrome de Sjögren o lupus eritematós sistèmic.[6]
S'estima que entre el 15 i el 25% de la població ha patit en algun moment un quadre d'urticària aguda. En el cas d'urticària crònica la prevalença s'estima entorn del 0.5-1% i hi ha estimacions conservadores que afirmen que un 1,3% de la població a Europa pateix urticària crònica.
Pel que fa a l'edat, la urticària pot aparèixer a qualsevol edat, encara que el grup més afectat té entre 20 i 40 anys. Respecte al sexe, afecta dues dones per cada home aproximadament.
La causa de la urticària crònica poques vegades es pot determinar.[8] En alguns casos se sol·liciten proves d'al·lèrgia extenses i regularment durant un llarg període amb l'esperança d'aconseguir una nova perspectiva.[9][10] No hi ha evidència en la urticària crònica que aquestes proves d'al·lèrgia identifiquin el problema o alleujament a les persones;[9][10] així, no es recomana.[8]
La urticària aguda i crònica són visualment indistingibles una de l'altra.
L'angioedema és similar a la urticària,[14] però en l'angioedema la inflamació es produeix en la capa inferior de la dermis[15] mentre que la urticària és superficial. La urticària i l'angioedema vegades es presenten junts en resposta a un mateix al·lergen.
La urticària és una malaltia tractable amb antihistamínics i, en alguns casos, a més, glucocorticoides; que poden fer desaparèixer tota la clínica.
Menys efectivitat (o nul·la) tenen:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.