Usuari:Contraix/proves/Poesies de Ticià
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les poesies de Ticià és un cicle de pintures mitològiques pintades en la tècnica de l'oli sobre llenç, fetes entre 1553 i 1562 per Tiziano Vecellio, més conegut com a Ticià, les quals representaven escenes de les Metamorfosis d'Ovidi, encarregades pel rei Felip II d'Espanya.[1] Sembla que Felip II va tenir la idea de l'encàrrec a partir del conjunt de pintures sobre els Amors de Júpiter que Antonio da Correggio havia fet per a Frederic I Gonzaga, també basades en les Metamorfosis d'Ovidi.[2]
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
El terme poesia s'emprava a Itàlia a finals del segle XV per al·ludir a pintures concebudes pel gaudi dels sentits. Ticià l'emprava en les cartes que s'enviava amb el monarca per informar-li de l'estat i procés d'elaboració de les pintures. Per tant, sembla que aquestes pintures estaven pensades per satisfer els sentits, lliures de qualsevol tipus d'interpretació simbòlica i moralitzant.[3]
Aquestes obres sovint es veuen a través d'una lent erotitzada a causa de la inclusió de mortals i deesses nus.[4] En el Renaixement, les imatges intencionadament eròtiques eren inaccessibles pel poble, si bé es podrien trobar en gran nombre en el circuit icònic privat de l'elit. En la gran majoria dels casos, estaven redactades en un codi cultural i estilísticament elevat, el de la mitologia clàssica, tant si representaven imatges antigues com imatges expressament pintades o tallades per artistes contemporanis. La fantasia eròtica del segle XVI va descobrir en la mitologia clàssica un tresor ja fet de temes i formes capaços de ser compresos a l'instant per una clientela tan internacional com els mecenes dels poemes de Ticià.[5]