Usuari:Mcapdevila/Abstracció (informàtica)
From Wikipedia, the free encyclopedia
En l'informàtica, l'abstracció és un procés que consisteix a aïllar un concepte d’un context específic o dels altres conceptes que l'acompanyen. En Programació, el terme dona sentit a "què fa?" i no a "com ho fa?" (Característica de caixa negra). Des dels llenguatges clàssics o imperatius fins als orientats a objectes, el comú denominador en l'evolució dels llenguatges de programació, ha estat el nivell d'abstracció del qual cada un d'ells fa ús.
![caixa negra](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Blackbox.svg/281px-Blackbox.svg.png)
Els llenguatges de programació són les eines que els dissenyadors de llenguatges usen per poder implementar els models abstractes. L'abstracció que ofereix els llenguatges de programació es pot dividir en dues categories:
- Abstracció de dades (pertanyents a les dades).
- Abstracció de control (pertanyent a les estructures de control).
Els diferents paradigmes de programació han augmentat el seu nivell d'abstracció, començant des dels llenguatges de màquina, el més pròxim a l'ordinador i més llunyà a la comprensió humana, passant pels llenguatges de comandaments, els imperatius, l'orientació a objectes (POO), la programació orientada a aspectes (POA); o altres paradigmes com la programació declarativa, etc.
L'abstracció encarada des del punt de vista de la programació orientada a objectes expressa les característiques essencials d'un objecte, les quals distingeixen al propi objecte dels altres. A més de distingir entre els objectes proveeix límits conceptuals. Llavors es pot dir que l'encapsulació separa les característiques essencials de les no essencials dins d'un objecte. Si un objecte té més característiques de les necessàries, resultarà més difícil d'usar, modificar, construir i comprendre.
La mateixa genera una il·lusió de simplicitat donat al fet que minimitza la quantitat de característiques que defineixen un objecte.
Durant anys, els programadors s'han dedicat a construir aplicacions molt semblants que resolien una vegada i una altra els mateixos problemes. Per aconseguir que els seus esforços poguessin ser utilitzats per altres persones es va crear la POO que consisteix en una sèrie de normes per garantir la interoperabilitat entre usuaris de manera que el codi es pugui reutilitzar.