Usuari:Mcapdevila/Trirrem
From Wikipedia, the free encyclopedia
El trirrem [1](en grec τριήρης, plural τριήρεις) era una nau de guerra inventada probablement al segle vii aC. El seu nom deriva de les tres fileres de remers que hi havia a cada costat del vaixell. En el desenvolupament de l'art naval a l'edat antiga, la invenció del trirrem, atribuïda tradicionalment als corintis, té una importància equivalent a la qua, a principis del segle xx, es va operar amb la creació de l'anomenat "vaixell monocalibre" o cuirassat. No és que s'apliqués a la tècnica de construcció naval un invent revolucionari, ni que tinguessin lloc canvis significatius en la manera de combatre de les flotes en el Mediterrani, sinó que es pot dir que amb el trirrem la tècnica naval va assolir un dels seus moments culminants. La construcció i manteniment de les forces navals a l'Atenes clàssica, amb l'objectiu de mantenir la supremacia naval i d'aquesta manera obtenir el control de la navegació en el mar Egeu, va implicar la creació d'un enorme mecanisme financer i logístic, només equivalent, potser, al que es va crear a Anglaterra en els anys previs a la Gran Guerra. Gran part de la vida econòmica i social a Atenes estava dirigida al manteniment de l'esquadra, que en el seu moment d'apogeu va arribar a totalitzar unes 300 naus.[cal citació]
Pel que fa al disseny en si, el trirrem va marcar nous estàndards de prestacions i versatilitat, i amb la seva aparició tot tipus de vaixell de guerra existents van quedar pràcticament obsolets. Novament, el paral·lelisme amb el cuirassat és evident. El trirrem va aparèixer en un context en el que a poc a poc la tàctica del combat naval havia evolucionat lentament, passant de la lluita al abordatge a l'ús de l'esperó. Aquest canvi és significatiu en el moment en què, per combatre amb l'esperó, el factor clau no és l'ensinistrament dels infants de marina per al combat cos a cos, sinó l'habilitat de maniobrar i la velocitat per a buscar una posició favorable per envestir i inutilitzar les naus enemigues. L'arma per excel·lència dels trirrems a la Grècia clàssica era, doncs, l'esperó o èmbols, i aquella marina que més i millor perfeccionava l'ensinistrament dels tripulants i les característiques de les naus seria la que obtingués el domini del mar.