Usuari:Solbes 7/Creencies sobre vampirs
From Wikipedia, the free encyclopedia
Al llarg de la història i en nombroses cultures han aparegut diverses creences sobre vampirs, tant en la mitologia com en el folklore de pobles molt diferents entre si. Cultures com la mesopotàmica, la mongeta, la grega i la romana inclouen dins de la seva mitologia contes sobre entitats demoníaques i esperits assedegats de sang que es consideren precursors dels vampirs moderns.
Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
No obstant això, malgrat l'existència de mites sobre aquestes criatures en l'Antiguitat, el folklore de l'entitat que avui coneixem com a «vampir» s'origina gairebé exclusivament a partir de principis del segle xviii en el sud-est d'Europa, com les tradicions orals de molts grups ètnics de la regió han registrat i publicat.[1] En la majoria dels casos, els vampirs són éssers no morts malvats, víctimes de suïcidi, o bruixotes, però també poden ser creats mitjançant la possessió d'un cadàver per un esperit malévolo o en ser mossegat per un vampir. La creença en tals llegendes va ser tan habitual en algunes zones que es van registrar casos d'histèria col·lectiva i fins i tot d'execucions públiques de les persones sospitoses de ser vampirs.[2]
La universalitat del mite del vampir ha portat a alguns autors a relacionar els elements comuns d'aquestes creences amb els arquetips universals, especialment la mort, i és considerat un dels elements ancestrals constituents de l'inconscient col·lectiu, en el qual conflueixen diverses pors, com a la foscor o la malaltia. Des d'una perspectiva psicoanalítica, el vampir és considerat una sublimació del narcisisme i el complex de castració, amb una forta càrrega sexual.
Partint normalment del centre i l'est d'Europa, durant els segles XVIII i xix van circular lliurement nombroses llegendes sobre aquestes criatures mitològiques, conformant mites tan complets i nombrosos que van influir definitivament en la resta de tradicions europees, sobretot gràcies a la literatura gòtica i els relats dels irlandesos Bram Stoker i Sheridan li Fanu. Aquestes tradicions segueixen sent reinterpretades en la literatura i el cinema actuals.
Altres tradicions alienes a la influència europea, com les pròpies d'Àsia, Àfrica o l'Amèrica precolombina, s'han combinat amb el vampir europeu, fent difícil la distinció entre les creences autòctones i les derivades de l'intercanvi cultural. El folklore propi de poblacions disperses en nombrosos països, com els romaníes o els jueus, que inclouen tradicions sobre esperits malvats similars als vampirs, han ajudat a expandir el mite fins a conformar un conjunt ferm de tradicions al que s'han dedicat molts estudis des de les més diverses disciplines.