Usuari:YggdrasilAsir/proves100
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'activitat volcànica a Io o vulcanisme a Io, un dels satèl·lits de Júpiter, produeix rius de lava, pous volcànics i plomes de sofre i diòxid de sofre que són llançades a centenars de quilòmetres d'altitud.[1] Aquesta activitat volcànica va ser descoberta l'any 1979 pels científics encarregats d'analitzar les imatges de la sonda Voyager 1.[2] L'observació d'Io mitjançant les missions espacials del Programa Voyager, Galileu, Cassini i New Horizons, juntament amb els diferents observatoris astronòmics terrestres, va revelar més de 150 volcans actius, encara que se suposa de l'existència de més de 400 volcans en total en aquest satèl·lit.[3] L'activitat volcànica d'Io fa d'aquest satèl·lit un dels quatre objectes celestes volcànicament actius que es coneixen en el nostre sistema solar, juntament amb la Terra, Encèlado (satèl·lit de Saturn) i Tritó (satèl·lit de Neptú).
La font de calor d'Io prové de l'efecte conegut com a escalfament per marea. La variació de la força d'atracció de Júpiter deguda a l'excentricitat de l'òrbita d'Io i a la rotació sobre el seu propi eix generen intenses friccions a l'interior del satèl·lit. Aquest efecte va ser predit poc temps abans de que la Voyager 1 sobrevolés el satèl·lit. L'escalfament, producte de la força de marea, es dissipa a través de la seva escorça, i difereix de la calor geotèrmica intern que posseeix la Terra, que prové de la radioactivitat.[4][5] La lleugera diferència en l'atracció gravitatòria de Júpiter fa que Io pateixi una inflació a causa de la força de marea que varia en passar del punt més proper al més llunyà de la seva òrbita. Aquesta variació que modifica la forma d'Io causa l'escalfament intern per fricció. Sense aquest escalfament de marea, Io seria similar a la Lluna de la Terra, geològicament mort i cobert de cràters d'impactes d'asteroides, ja que són cossos de grandària i massa similars.[4]
L'activitat volcànica d'Io ha produït la formació de centenars de centres volcànics i extenses formacions de lava, fent d'aquest satèl·lit el cos celeste volcànicament més actiu del sistema solar. Existeixen tres tipus diferents d'erupcions volcàniques identificades, diferint en durada, intensitat, radi d'efusió, i en si l'erupció es produeix dins d'una «fossa volcànica», en aquest cas aquest tipus particular de formació es denomina pastera. La lava, composta principalment per basalt, flueix a Io per desenes o inclusivament centenars de quilòmetres, i és similar a la dels escuts volcànics del nostre planeta, tals com el Kīlauea en Hawaii.[6] Si bé la major part de la lava d'Io és basáltica, també s'han detectat alguns fluxos composts per sofre i diòxid de sofre. A més, les temperatures d'algunes erupcions han aconseguit els 1600 K (1300 °C), la qual cosa indica que es tracta d'erupcions de lava de silicats ultramàfics, a molt alta temperatura.[7]
Com a resultat de la presència de quantitats significatives de materials sulfurosos en la superfície d'Io, algunes erupcions expulsen a l'espai sofre, diòxid de sofre i material piroclàstic a més de 500 km, produint enormes plomes volcàniques en forma de paraigua.[8] Aquests materials tenyeixen els voltants de l'erupció d'un color vermellós, negre i blanc, i proporcionen material per a la irregular atmosfera d'Io i la gegantesca magnetosfera de Júpiter. Les naus espacials que a partir de l'any 1979 han fotografiat Io, han detectat nombrosos canvis en la seva superfície com a resultat de la seva activitat volcànica.[9]