Vènet
llengua romànica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia,[1] esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català[2]) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina). Va ser portat en aquests darrers països pels emigrants procedents del Vèneto, però a Rio Grande do Sul el vènet ha estat après i és emprat també per gent no vèneta: el primer diccionari de talian (o vêneto brasileiro) va ser editat per un polonès.
No s'ha de confondre amb venètic. |
Vèneto | |
---|---|
Epònim | Venècia i República de Venècia |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 2,2 milions |
Parlants nadius | 2.000.000 |
Parlat a | Vèneto |
Oficial a | cap país; s'ha proposat de fer-la oficial a les escoles de la Regió del Vèneto a la Itàlia |
Autòcton de | Europa, a l'Adriàtic |
Estat | Itàlia, Croàcia, Mèxic, el Brasil, Argentina, Eslovènia. |
Num. 15 Àrea on es parla el vènet | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | cap institució |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-2 | roa |
ISO 639-3 | vec |
SIL | vec |
Glottolog | vene1258 |
Linguasphere | 51-AAA-nb |
Ethnologue | vec |
UNESCO | 1021 |
IETF | vec |
Encara que sovint és considerat un dialecte italià, el vènet és una llengua que no descendeix de l'italià. De fet, és més propera a la llengua catalana, ja que ambdues descendeixen del gal·loibèric.
El dia 28 de març del 2007 el vènet va ser reconegut oficialment com a llengua pel Consell Regional de Vèneto amb la llei de "tutela e valorizzazione della lingua e della cultura veneta" aprovada per gairebé tots els partits de govern i oposició.
Els dialectes principals del vènet són:
- Vènet-central (Pàdua, Vicenza, Rovigo)
- Venecià (Venècia i ciutats properes)
- Veronès (vènet occidental)
- Trevisà (Treviso, i Marca Trevigiana a prop del venecià),
- Conellanès (entre Conełian/Conegliano, Valdobiàden/Valdobbiadene i Montebełuna/Montebelluna)
- Feltrí-belunés (tots agrupats amb el nom de vènet septentrional)
- Trentí (vènet occidental en transició amb el llombard, parlat al Trentino)
- Vènets de mar (agrupats com a vènet oriental, inclou l'istrià, el triestí o el bisiac)