cover image

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima. També és coneguda tradicionalment com a Cap i Casal, la Ciutat de les Mil Torres i la capital del Túria, pel fet d'estar situada a la vora d'este riu. És el tercer municipi per població d'Espanya, amb 789.744 habitants (Padró Municipal 2021), mentre que l'àrea metropolitana té, segons la mateixa font, 1.541.047 habitants, fet que la convertix també en la tercera àrea metropolitana d'Espanya.

Aquest article tracta sobre la ciutat de València. Vegeu-ne altres significats a «València (desambiguació)».
Quick facts: València, Localització, Capital de, , Capital...
València
Bandera Escut d'armes

Vista de València des de la Torre del Micalet.

Localització
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaComarca de València
Capital de

CapitalValència
Població
Total789.744 (2021)
 Densitat5.865,16 hab./km²
Gentilicivalenciana, valencià, valentí, valentina
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic)
castellà
Geografia
Part deprovíncia de València
Superfície134,65 km²
Banyat permar Mediterrània i Túria
Altitud15 m
Limita amb
Dades històriques
AnteriorBalansiya
Creació138 aC
PatrociniVicenç d'Osca
Organització política
 Batle Joan Ribó i Canut (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal46000
Fus horari
Prefix telefònic96
Codi INE46250
Codi ARGOS de municipis46250
Altres

Lloc webvalencia.es
Close

Anteriorment va ser també capital de l'extinta comarca de l'Horta de València, però esta comarca es va disgregar el 1989 per a formar les comarques de l'Horta Nord, l'Horta Sud, l'Horta Oest i Ciutat de València, la qual va quedar així constituïda com l'única ciutat-comarca del País Valencià.

València es va fundar com a colònia romana l'any 138 aC, amb el cònsol Dècim Juni Brut Galaic, i es va denominar Valentia Edetanorum. Diversos segles després, l'any 711 els musulmans van ocupar la ciutat i aportaren la seua llengua, la seua religió i els seus costums, amb la implantació de sistemes de reg i la introducció de nous cultius. L'any 1238 el rei cristià Jaume I d'Aragó va conquerir la ciutat, i va repartir les terres entre els nobles que el van ajudar, tal com queda testimoniat en el Llibre del Repartiment, i també va crear una nova llei per a la ciutat, els Furs, els quals es van fer extensius a la resta del Regne de València. Al segle XVIII, Felip V va derogar els furs com un castic al Regne de València per haver-se alineat amb els austriacistes en la Guerra de Successió espanyola. No va ser fins a l'any 1982 quan l'antic Regne de València va recuperar el seu autogovern, i es va instituir València com la capital de l'actual Comunitat Valenciana, tal com arreplega l'Estatut d'Autonomia.

La ciutat està situada a la vora del riu Túria, a la costa est de la península Ibèrica, just al centre del golf de València, encara que en el moment que els romans la van fundar, es trobava en una illa fluvial del Túria, a uns quatre quilòmetres de distància de la mar. A uns 10 quilòmetres al sud de la ciutat es troba l'Albufera de València, la qual és propietat de l'Ajuntament de València des de l'any 1911 quan la va comprar a la Corona d'Espanya per 1.072.980,41 pessetes. L'Albufera és un dels llacs més grans de l'estat espanyol, ja que té prop de 2 100 hectàrees de superfície, a les quals cal afegir una extensió de 14.100 hectàrees de marjal dedicades al cultiu de l'arròs. Pel seu valor cultural, històric i ecològic, este paratge natural va ser el primer parc natural que va declarar la Generalitat Valenciana, l'any 1986.

En l'actualitat l'economia de la ciutat se centra en els servicis, ja que prop del 84% de la població activa ocupada pertany al sector serveis. No obstant això, la ciutat manté una base industrial important, amb un percentatge de població ocupada del 5,5%. D'altra banda, les activitats agrícoles, a pesar de tindre una importància relativament menor amb només l'1,9% de la població activa ocupada, perviuen en el terme municipal amb un total de 3.973 hectàrees, les quals estan ocupades majoritàriament per cultius d'horta i cítrics.

El centre històric és un dels més extensos d'Espanya, amb aproximadament 169 hectàrees, i gràcies al seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals és una de les ciutats amb més afluència de turisme nacional i internacional del conjunt del país. Entre els seus monuments més representatius es troben el Micalet, la Seu, les Torres de Serrans i de Quart, la Llotja de la Seda, declarada com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1996, i la Ciutat de les Arts i les Ciències. També cal destacar que el Museu de Belles Arts de València és el museu pictòric més important del territori valencià, i per la seua rellevància és un dels primers d'Espanya; igual que l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), el qual té per objectiu investigar i difondre l'art del segle xx.

Per la seua llarga història, esta és una ciutat amb innombrables festes i tradicions, entre les quals destaquen les Falles, que van ser declarades festes d'interés turístic internacional el 25 de gener de 1965, i el Tribunal de les Aigües, declarat l'any 2009 com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A més d'açò, València ha sigut escenari de diversos esdeveniments mundials, que han contribuït a configurar la ciutat i donar-li projecció internacional, com han estat l'Exposició Regional de 1909, la 32a i la 33a Copa Amèrica de vela, el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1, l'Open 500 de tennis, el Global Champions Tour d'Hípica, així com la Marató de València i la Mitja Marató, esta darrera ostenta els rècords del món de la prova en dones des de l'any 2017 i en homes l'any 2018.[1][2]

En l'àmbit polític, des de l'any 2015 l'ajuntament està governat pels partits Compromís, PSPV i València en Comú, i n'és alcalde Joan Ribó i Canut (Compromís), que va arribar a l'ajuntament l'any 2015 gràcies a un pacte de govern amb el PSPV i València en Comú.

Oops something went wrong: