Valencià
dialecte del català i nom oficial d'aquesta llengua al País Valencià / From Wikipedia, the free encyclopedia
El valencià és el dialecte del català que es parla al País Valencià i a la comarca del Carxe de la Regió de Múrcia.[1][2] Forma part del bloc occidental del català (al costat del tortosí i el nord-occidental) i és la segona varietat d'aquesta llengua amb més parlants després del català central, amb 2,5 milions de parlants l'any 2015, dels quals 1,2 milions la tenen com a llengua habitual.[3][4][Nota 1] El valencià és un dialecte consecutiu que va ser portat al País Valencià després de la conquesta de Jaume I dels territoris que constituïren l'antic Regne de València a la primera meitat del segle xiii. Tècnicament, però, no pot considerar-se un dialecte restringit al marc politicoadministratiu del País Valencià: el fet que els dialectes de la llengua catalana formin un continu fa que molts dels trets valencians arribin a àmplies zones de Catalunya –més enllà de les terres de l'Ebre– i l'Aragó –a la Franja de Ponent– (fins al Baix Camp i el Baix Cinca respectivament), així com alguns trets típics del català nord-occidental arriben fins a la Plana Alta. En contexts acadèmics i tècnics o especialitzats, de vegades, el valencià ha rebut la denominació de català meridional.[5][6][7][8]
Aquest article tracta sobre la variant del català parlada al País Valencià i al Carxe. Per a «valencià» com a sinònim històric i oficial de «llengua catalana», vegeu català. Per a altres significats, vegeu «valencià (desambiguació)». |
valencià | |
---|---|
Tipus | dialecte del català, variació lingüística, llengua i llenguoide |
Dialecte de | català |
Ús | |
Parlants nadius | 2.400.000 (2004 ) |
Parlat a | País Valencià i el Carxe |
Estat | Espanya |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català català occidental | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Acadèmia Valenciana de la Llengua |
Codis | |
ISO 639-6 | vlca |
Glottolog | vale1252 |
Linguist List | cat-val |
IETF | ca-valencia |
D'altra banda, «valencià» és també la denominació històrica i tradicional que rep el català al País Valencià (on és l'única denominació estatutària-oficial) i a la comarca del Carxe.[9][10][11][12][13] Aquesta denominació ha estat emprada des del segle xiv i és hegemònica en ambdós territoris de fa segles. Durant el segle xv, l'eclosió de l'anomenat Segle d'or valencià va posar d'actualitat el terme «llengua valenciana» per a referir-se al català que feien servir els autors valencians, amb noms com ara Ausiàs March, Joanot Martorell, Jordi de Sant Jordi i Jaume Roig que van aportar obres cabdals a la història de la literatura catalana.