Vegueria de Lleida
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Vegueria de Lleida (segle xii - segle xviii) fou una antiga demarcació administrativa de Catalunya que existí fins als Decrets de Nova Planta del 1716.
Aquest article tracta de la vegueria del segle XII-XVIII |
Durant la seva existència, aquesta demarcació tingué uns límits força canviants. L'any 1192 se li incorporà la vegueria del Pallars, constituint la Vegueria de Lleida i Pallars. El 1396 va incorporar la vegueria de Camarasa com a sotsvegueria passant a anomenar-se de Lleida, Pallars i Camarasa. Abans de la dissolució de la vegueria pel decret de Nova Planta (1716) s'havien segregat la vegueria de Balaguer i la d'Agramunt, i la de Pallars es mantingué com una sotsvegueria.
L'edicte del marquès de Castel-Rodrigo, del 2 de gener de 1719, creà el corregiment de Lleida.[1]
Llista de veguers:
- Bernat de Pont, 1302-1314.
- Onofre de Merlès.