Venera 6
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Venera 6 (Венера 6 en rus) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.[1]
Dades ràpides Tipus de missió, Operador ...
| |||||||||||
Tipus de missió | sonda espacial | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Operador | Làvotxkin | ||||||||||
NSSDCA ID | 1969-002A | ||||||||||
Núm. SATCAT | 03648 | ||||||||||
Durada de la missió | 127 dies | ||||||||||
Propietats de la nau | |||||||||||
Fabricant | Làvotxkin | ||||||||||
Massa | enlairament: 1.130 kg pes sec: | ||||||||||
Inici de la missió | |||||||||||
| |||||||||||
Vehicle de llançament | Molniya-M | ||||||||||
Fi de la missió | |||||||||||
Últim contacte | 17 maig 1969 | ||||||||||
Reentrada | 17 maig 1969, 06:05 UTC (a Venus) | ||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||
Tanca
Tenint en compte els resultats de Venera 4, i dels mòduls d'aterratge Venera 5 i Venera 6 contenien nous experiments d'anàlisi química perfeccionats per a proporcionar mesures més precises dels components de l'atmosfera. Sabent que l'atmosfera era molt densa, els paracaigudes també es van fer més reduïts, de manera que la càpsula havia d'arribar a la seva profunditat total abans de quedar-se sense energia (com havia passat amb la Venera 4).