Vicenç Altaió i Morral
activista cultural / From Wikipedia, the free encyclopedia
Vicenç Altaió i Morral (Santa Perpètua de Mogoda, 1954) és un poeta, assagista,[1] traductor de teatre, crític d'art, articulista d'opinió i agitador cultural. Va ser director del centre KRTU i de l'Arts Santa Mònica. Ha estat comissari de nombroses exposicions de tema artístic, literari i científic, així com de l'Any Miró, de l'Any Pla i de l'Any Dalí. Entre les seves publicacions destaca, a més de la poesia, recollida a Massa fosca (Poesia 1978-2004) (Moll, 2004) i continuada a Santa Follia de Ser Càntic (Eliseu Climent, 2005), la sèrie Tràfic d'idees (Mall, 1986), una autobiografia intel·lectual i transversal ocupada per escrits sobre artistes i la renovació en art com a moral, dins la qual han aparegut recentment Desglossari d'un avantguardista (Destino, 2000), Els germans (Destino, 2002), El cervell i les venes (March, 2005), La consola de Cadaqués (Eumo, 2007) i Un sereno en el cementiri de l'art (Ass. Joan Ponç, 2011). També ha estat impulsor de diversos projectes multidisciplinaris, entre els quals destaquen les revistes Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis. Fidel a la seva trajectòria multidisciplinària, ha interpretat el paper de Giacomo Casanova en el film d'Albert Serra i Juanola Història de la meva mort.[2]
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1954 (69/70 anys)
Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, activista cultural, poeta |
Gènere | Poesia i assaig |
Publicà els primers poemes a la revista de poesia Tarotdequinze. A Sabadell, va editar la revista Èczema entre 1978 i 1984.[1]
Va ser comissari de l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró en les temporades 1982-83, amb Glòria Picazo i Rosa Queralt, i 1985-86 i 1986-87, amb Glòria Picazo. També ha estat comissari de l'Any Miró 1993, coordinador general de l'Any Pla 1997 i assessor cultural de diverses institucions, entre les quals Fonds Regional d'Art Contemporain Languedoc-Roussillon i FRAC Midi-Pyrénees. Ha fet cursos a l'Escola Eina, ha muntat performances a Metrònom i ha organitzat exposicions per a la Fundació Miró i la Fundació La Caixa de Pensions. Membre de l'AELC, ha col·laborat a l'Avui i a El Mundo. Va ser director del centre KRTU i d'Arts Santa Mònica,[3] on substituí Ferran Barenblit després de la seva dimissió el 2008.[4] Participà en la pel·lícula Història de la meva mort d'Albert Serra i Juanola interpretant Giacomo Casanova.[5] Vicenç Altaió és patró de la Fundació Joan Brossa. És familiar del famós anarquista català Mateu Morral i Roca.[6]