Victòria (mitologia)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria. Ella és l'equivalent romà de la deessa grega Niké (en grec antic Νίκη), que també es va associar amb Bel·lona (que és la deessa de la guerra en la mitologia romana). Niké va ser decisiva perquè Zeus i els seus aliats (Olímpics) guanyessin les batalles contra els Titans (per acabar amb l'Edat d'or).[1]
Tipus | deïtat romana deessa de victòria winged deity (en) |
---|---|
Context | |
Mitologia | religió de l'antiga Roma |
Dades | |
Gènere | femení |
Altres | |
Equivalent | Niké i Andarta |
Victòria és una adaptació de la deessa sabina Vacuna o potser de l'antiga deessa itàlica Vica Pota.[2] Un dels temples més importants d'ella es va erigir en honor seu, al turó del Palatí, a Roma; sovint és descrita com una filla de Pal·lant i Estígia, i com la germana de Zelos, Cratos, i Bia.
Els romans la representaven com una dona alada (les seves ales eren d'or), amb una corona de llorer la qual donava als vencedors i cèsars, quan aconseguien el poder. Dionís d'Halicarnàs explica que la deessa Victòria va ser educada per Pàlans, l'heroi epònim del Palatí, que li va construir un temple al cim d'aquella muntanya.