Victòria Woodhull
sufragista, activista, candidata a presidenta dels Estats Units / From Wikipedia, the free encyclopedia
Victòria Claflin Woodhull, més tard coneguda com a Victòria Woodhull Martin (Homer, Ohio, 23 de setembre de 1838 – Bredon, Worcestershire, Anglaterra, 9 de juny de 1927), va ser una líder del moviment pel sufragi femení als Estats Units.[1][2]
Nom original | (en) Victoria California Claflin Woodhull Blood Martin |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (en) Victoria California Claflin 23 setembre 1838 Homer (Ohio) (en) |
Mort | 9 juny 1927 (88 anys) Bredon (Anglaterra) (en) |
Sepultura | Tewkesbury |
Activitat | |
Ocupació | corredora de borsa, periodista, activista pels drets de les dones, política, sufragista, editora, escriptora |
Partit | Equal Rights Party (en) |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Canning H. Woodhull (en) (1853–1865), divorci James Blood (1866–1876) John Martin (1883–1897), mort del cònjuge |
Fills | Byron Woodhull (en) ( Canning H. Woodhull (en) ) Zula Maud Woodhull (en) ( Canning H. Woodhull (en) ) |
Germans | Tennessee Celeste Claflin |
Premis | |
El 1872, Woodhull es va convertir en la primera dona a presentar la seva candidatura per a la presidència dels Estats Units. A més de la seva labor com a activista a favor dels drets de les dones i de les reformes laborals, Woodhull recolzava l'amor lliure, que per a ella significava tenir llibertat per casar-se, divorciar-se i tenir fills sense la interferència del govern.[2]
Woodhull va passar dues vegades de la pobresa a la riquesa: la primera vegada, va obtenir un gran èxit gràcies al seu treball amb la magnetoteràpia, i la segona vegada, a la dècada de 1870, després d'unir-se al moviment espiritualista, va fer una fortuna com a corredora de borsa a Nova York.[3][4] Encara que l'autoria de diversos dels seus articles està en disputa (alguns dels seus escrits i discursos van ser col·laboracions entre ella, els seus ajudants i el seu segon espòs, el coronel James Blood), el seu rol com a representant dels moviments socials pel vot femení i altres causes a favor dels sectors desafavorits va ser molt poderós.[5] Juntament amb la seva germana, va ser la primera dona que va gestionar una financera a Wall Street, i ambdues van ser de les primeres dones que van fundar un diari, Woodhull & Claflin's Weekly, que va començar a publicar-se el 1870.[6]
A principis de la dècada de 1870, en la seva etapa política més activa, Woodhull va adquirir notorietat com la primera dona que va presentar la seva candidatura per a la presidència dels Estats Units, com a representant del partit Equal Rights, que advocava pel sufragi femení i la igualtat de drets. Dies abans de les eleccions, va ser acusada d'obscenitat per haver publicat un article sobre el suposat romanç adúlter entre el prominent ministre Henry Ward Beecher i Elizabeth Tilton, i arrestada, la qual cosa va comportar un gran recolzament mediatic a la seva candidatura. No va rebre vots electorals i no se sap amb seguretat si va obtenir algun vot popular.[2]
Les reformes i els ideals de Woodhull per a la classe treballadora, en contraposició al que ella veia com l'elit corrupta i capitalista, eren molt controvertits i extremistes per a la seva època. Diverses generacions posteriors, moltes d'aquestes reformes han estat implementades i algunes de les seves idees i suggeriments encara estan en debat.