Vil·la romana de Centcelles
From Wikipedia, the free encyclopedia
La vil·la romana de Centcelles comprèn les restes d'una antiga vil·la rural del segle i aC, de la qual es conserva fonamentalment l'àrea termal i un magnífic mausoleu del segle iv, l'element sens dubte més important del conjunt.[1] Està ubicada en l'actual terme municipal de Constantí, a 6 quilòmetres de Tarragona, molt a prop del riu Francolí.[2] És un dels monuments romans conservats més importants dels Països Catalans i de la península Ibèrica, principalment pels seus mosaics. El lloc fou ocupat per una gran vil·la de l'alt imperi, completament refeta durant el segle iv dC; a aquesta segona fase pertanyen unes termes romanes. L'edifici fou aprofitat durant l'època medieval com a capella dedicada a sant Bartomeu i després com a casa de pagès fins al 1958.
Vil·la romana de Centcelles | |||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||||||||||||||||||||||||
Tipus | Mausoleu, vil·la romana, jaciment arqueològic i estructura romana | ||||||||||||||||||||||||||||
Part de | Conjunt arqueològic de Tàrraco | ||||||||||||||||||||||||||||
Construcció | Romà | ||||||||||||||||||||||||||||
Característiques | |||||||||||||||||||||||||||||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 0 ha | ||||||||||||||||||||||||||||
Localització geogràfica | |||||||||||||||||||||||||||||
Entitat territorial administrativa | Constantí (Tarragonès) | ||||||||||||||||||||||||||||
Localització | Camí de Centcelles. Constantí (Tarragonès) | ||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||
BCIN | |||||||||||||||||||||||||||||
Identificador | BCIN: ZA BIC: RI-55-0000047 IPAC: 114 | ||||||||||||||||||||||||||||
|
La importància de l'edifici rau en una de les estances principals de la vil·la, espai que durant molt anys s'ha pensat que fou habilitat, a mitjan segle iv, com a mausoleu. La seva cúpula presenta un revestiment de mosaic amb escenes de cacera, representacions de l'Antic i del Nou Testament, de les quatre estacions i de personatges entronitzats. Una nova interpretació cronològica i funcional per a l'edifici tardoromà de Centcelles proposa situar la construcció al voltant de l'any 420 dC i relacionar-lo amb el praetorium del comes Hispaniarum Asterius i el seu exèrcit a Tàrraco durant la preparació d'una important campanya militar contra els bàrbars que ocupaven gran part de la península Ibèrica.[3] És, en conjunt, un monument clau de l'arquitectura paleocristiana.[4] Durant els primers mesos del 2012, va estar tancat per manca de personal.[5] L'edifici és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.