Víscera
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una víscera o, col·loquialment, entranya, és un òrgan contingut en alguna de les cavitats esplàcniques del cos humà i animal (toràcica, abdominal i pelviana). Són òrgans que deriven embriològicament del mesoderma o de l'endoderma. Són vísceres els òrgans sòlids de l'aparell respiratori i aparell digestiu, com ara els pulmons, el cor, el fetge, el pàncrees o la melsa. Es consideren vísceres buides els segments del tub digestiu, l'estómac, la vesícula biliar o la bufeta urinària. Segons aquest concepte de víscera, el cervell no seria una víscera, ni tampoc els músculs ni els ossos. Malgrat no estar situats -en condicions normals- dins d'una cavitat esplàcnica, els testicles són també vísceres.
En les vísceres es distingeixen tres elements:
- Pedicle o paquet vasculonerviós de la víscera, encarregat de la seva irrigació sanguínia, drenatge i innervació.
- Hil. Orifici a través del qual penetra el pedicle.
- Coberta de teixit conjuntiu lax.
Les vísceres abdominals poden ser intraperitonials o retroperitonials (glàndules suprarenals) i les del tòrax intramediastíniques o extramediastíniques.
L'esplacnologia és la part de l'anatomia que estudia científicament les vísceres, parant especial atenció en els aparells digestiu, respiratori, urinari i genital.[1]
En l'àmbit culinari i de la indústria càrnia les entranyes animals reben el nom de menuts.