Visió estereoscòpica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La visió estereoscòpica és la que integra dues imatges que, per mitjà del cervell l'ésser humà és capaç de convertir en una de sola, i crear una imatge tridimensional. Es produeix quan cada ull acomoda el cristal·lí per enfocar correctament un objecte i així ambdós eixos òptics convergeixen sobre l'objecte que es mira. Per aquest procés s'utilitza la visió binocular i l'estereoscòpia.[1]
Aquesta habilitat es desenvolupa durant la infància; al cervell li costa un temps aprendre a fusionar els estímuls del món en 3D. Es considera que fins als 12 anys no s'obté la visió estereoscòpica per complet.[2]