Vocal mitjana anterior no arrodonida
From Wikipedia, the free encyclopedia
La vocal mitjana anterior no arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada [e] i la semioberta [ɛ] (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Alguns lingüistes (concretament sinologistes) utilitzen [E], mentre la representació més comuna i estesa és amb diacrítics, o bé d'abaixada [e̞] o bé de pujada [ɛ̝].
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. en |
e | |
---|---|
e̞ | |
ɛ̝ | |
Número AFI | 302 430 |
Codificació | |
Entitat (decimal) | e̞ |
Unicode (hex) | U+0065 U+031E |
X-SAMPA | e_o |
Braille | |
So | |
Moltes llengües, com el castellà, el japonès, el coreà, el grec, l'hebreu i el turc, posseeixen una vocal mitjana anterior no arrodonida la qual és fonèticament distinta de les vocals semitancades i semiobertes. Així mateix, alguns dialectes anglesos també disposen de tal vocal mitjana.
En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dona en alguerès, català septentrional, i parlars influenciats per la fonètica castellana.