El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.
Històricament, el vocatiu era un element del sistema de casos indoeuropeu i va existir en llatí, sànscrit i grec clàssic. Encara que ja s'ha perdut en moltes llengües indoeuropees modernes, algunes l'han retingut fins al moment, com ara el grec modern i algunes llengües eslaves (polonès, txec, serbi, croat, bosnià, ucraïnès, macedònic i búlgar) i celtes (gaèlic escocès i irlandès). Entre les llengües romàniques es va conservar en romanès. En català, es pot observar quan s'elimina en adreçar-s'hi l'article que precedeix un nom de persona.
Algunes llengües no indoeuropees, com ara el georgià, l'àrab, el xinès i el coreà, també presenten vocatiu.
Encara que no es conservi el cas, sovint apareix com a funció sintàctica, com en la frase catalana «Maria, deixa això a la cuina», on el nom propi «Maria» actua com a vocatiu perquè és a qui es dirigeix l'ordre. Acostuma a marcar-se el vocatiu amb una coma o un altre signe que el separi de la resta de la frase, indicant així que té com a missió activar el canal de la comunicació (funció fàtica del llenguatge), més que no interaccionar amb els altres elements de l'oració.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
