Xarxa de transport d'energia elèctrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La xarxa de transport d'energia elèctrica és la part del sistema elèctric que realitza la transferència massiva d'energia elèctrica, de les centrals de producció a les subestacions elèctriques situades a prop dels centres de demanda. Això és independent del cablejat local entre les subestacions d'alta tensió i els clients, que és típicament conegut com a distribució d'energia elèctrica. Les línies de transmissió, quan són interconnectades entre elles, es converteixen en xarxes de transmissió. La xarxa combinada de transmissió i distribució és coneguda com la "xarxa elèctrica" (power grid a l'Amèrica del Nord), o simplement "la xarxa". En el Regne Unit, la xarxa és coneguda com a "xarxa nacional" (national grid en anglès).
Una wide area synchronous grid (en català, superxarxa síncrona), també coneguda com a "Interconnection" a l'Amèrica del Nord, directament connecta un gran nombre de generadors proveint electricitat en corrent altern (CA) amb la mateixa freqüència relativa, a un gran nombre de consumidors. Per exemple, hi ha quatre grans interconnexions a l'Amèrica del Nord (la Western Interconnection, la Eastern Interconnection, la Quebec Interconnection i la xarxa Electric Reliability Council of Texas (ERCOT)), i una gran xarxa per gran part de l'Europa continental.
Hi ha la mateixa freqüència relativa, però gairebé mai és la mateixa fase relativa, ja que com a intercanvi de corrent altern és una funció de la diferència de fase entre dos nodes de la xarxa, i la diferència de graus zero significa que no s'intercanvia energia; qualsevol diferència de fase fins a 90 graus és estable pel "criteri d'igualtat d'àrea"; qualsevol diferència de fase per sobre de 90 graus és absolutament inestable; els socis d'intercanvi són responsables de mantenir la freqüència tan a prop de la freqüència de xarxa com sigui pràctic, i les diferències de fase entre qualsevol dels dos nodes significativament menys de 90 graus; si se sobrepassen dels 90 graus, es realitza una separació del sistema, i roman separat fins que el problema s'ha corregit.
Històricament, les línies de transmissió i distribució eren propietat de la mateixa empresa, però a partir de la dècada de 1990, molts països tenen liberalitzada la regulació del mercat elèctric de manera que han conduït a la separació de l'activitat de transmissió d'electricitat a partir de l'activitat de distribució.[1]